La llista dels serveis no obligatoris que ofereixen alguns ajuntaments gironins és llarga: seguretat i protecció civil, foment de l'ocupació, educació preescolar, promoció i difusió de la cultura, serveis de transport, menjador, beques i ajuts...

Quadrar els pressupostos on s'inclou la factura dels serveis no obligatoris -que representa quasi el 30% del total de la despesa dels ajuntaments- no és l'únic maldecap dels consistoris de la província de Girona.

Una de les principals reivindicacions dels consistoris és el cobrament de les partides que els deu la Generalitat. Les xifres són elevades en la majoria de municipis. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, reconeixia a principis d'any que el deute amb els ajuntaments catalans ascendia a 753 milions d'euros. També assegurava que Governació començaria a pagar abans del mes de febrer part del deute per alleugerir les finances locals.

Olot és un dels municipis de la província de Girona que ja ha rebut alguna partida de Governació. Malgrat tot, la xifra de deute se situa en 4,5 milions d'euros. Els consistoris lamenten que aquest impagament els provoca problemes de tresoreria.

L'Ajuntament de Figueres calcula que la Generalitat els deu més de 6,7 milions d'euros. Per la seva banda, l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà espera el cobrament d'1,4 milions de la Generalitat.

Les factures pendents de cobrar també són un maldecap per a Salt, que xifra el deute en prop de 3,8 milions d'euros. Una xifra similar és la que l'Ajuntament de Palafrugell té pendent de cobrar. Segons el consistori, la Generalitat devia a data de 31 de desembre de 2011 més de quatre milions d'euros.

La xifra a Santa Coloma de Farners se situa en 1,5 milions.

La ciutat de Roses també assegura que té quantitats pendents de cobrament i destaca que el pla de barris és el que més s'ha endarrerit.

Les reaccions

"Entenem que la Generalitat es veu obligada a fer les coses d'aquesta manera perquè també té problemes de liquiditat. Que ens perjudica molt? Sí. Que sabem que fan molts esforços? Sí. No obstant, el dia a dia no deixa de ser molt dur", assegura el regidor d'Hisenda de Salt, Albert Casellas.

Per la seva banda, el president de l'ACM, Miquel Buch, assegura que "no és un problema de voluntat sinó de liquiditat. Van pagant a mesura que poden".

Buch reconeix que la situació límit no només afecta els ajuntaments sinó que perjudica a "l'administració pública, catalana, local, europea i mundial".

La majoria d'ajuntaments reclamen una reforma en el sistema de finançament local.