Dos no es posen d'acord si un no ho vol, i aquest sembla ser el cas del conflicte obert entre la Comissió d'Urbanisme de Girona i les entitats ecologistes. El fet que les darreres tres sentències, les úniques que es van emetre durant el 2011 (POUM de Vidreres, Roses i Palafrugell), hagin estat desfavorables per la Generalitat ha obert un debat en el qual els naturalistes demanen tenir un representant a les comissions, mentre que des del Govern se'ls nega aquesta possibilitat. Una de les raons és que s'atribueixen els resultats negatius davant la justícia a uns defectes de "tramitació", de forma, tal com explicava en una entrevista a Diari de Girona el Director General d'Urbanisme, Agustí Serra, un fet que les entitats consideren del tot inadmissible.

L'advocat que ha defensat els tres darrers casos dels ecologistes vers la Comissió d'Urbanisme, Eduard de Ribot, afirmava que "és mentida que siguin defectes de tramitació", ja que en el cas de Vidreres hi ha un informe "que diu que la zona és inundable, i ells se l'han saltat". "Ells han volgut fer un polígon per la raó que sigui, no sé quins interessos hi ha al darrere", afegia de Ribot. Pel que fa al polígon de Roses, "també era evident. Se salten això que és tan essencial, que és excloure les zones de risc i els sòls d'alt valor natural"; i pel que fa a la sentència de Palafrugell, va posar en dubte que el fet de no mirar "si hi havia prou aigua pels nous creixements, amb 5.000 habitatges nous a Palafrugell, i que no hagin mirat si la depuració era suficient, amb un sistema de sanejament obsolet i sobrepassat en la seva capacitat com és l'EDAR de Palamós i Mont-ras" podia considerar-se un defecte de forma.