L'Ajuntament de Roses ha recorregut l'ordre de l'Estat d'enderrocar les barraques de pescadors de cala Jòncols i la Pelosa. L'ordre és la resposta que han donat a la petició que es va fer fa dos anys de restaurar les emblemàtiques construccions que formen part del Catàleg de Béns Protegits de la població després que s'hagués acabat la concessió que tenia la Confraria de Pescadors. L'alcalde, Carles Pàramo, culpa l'anterior govern de la situació per tramitar una petició que sabien que no es podia obtenir. L'Ajuntament sol·licitarà la concessió de les barraques.

La resposta de l'Estat a la petició de restauració ha estat de comunicar a la Generalitat que es requereixi a l'Ajuntament de Roses l'enderroc de les construccions. "En comptes de tenir permís, tenim una ordre d'enderroc", diu Pàramo, molt crític amb la gestió de l'anterior govern que considera que no havia d'haver optat per la via administrativa. L'Ajuntament ha fet un recurs defensant que les construccions són un bé important del patrimoni rosinc que ja formen part del Catàleg de Béns Protegits del POUM. També s'ha sol·licitat que se'ls atorgui la concessió.

L'Estat ja tenia intenció d'enderrocar la barraca de la Pelosa el 2009 perquè havia caducat la concessió que tenia la Confraria de Pescadors. Per això l'anterior govern (PSC, PP, ICV i GIR) va començar les gestions. Es volia declarar les barraques com a Béns Culturals d'Interès Local i que les continués gestionant la Confraria de Pescadors. Respecte l'ús, s'esperava vincular-lo al Parc Natural de Cap de Creus. Des de l'Ajuntament es van iniciar gestions amb la Generalitat per tal d'obtenir la cessió i poder-les catalogar. Segons es va informar, el Govern ho va condicionar a una restauració per recuperar el seu estat original i així poder justificar que es declaressin Béns Culturals d'Interès Local. L'Ajuntament va elaborar el projecte que suposava un cost de 51.000 euros i el va trametre a la Generalitat per tal que n'atorgués la concessió. L'expedient s'havia de fer arribar a l'Estat amb qui el govern català comparteix les competències i el resultat ha estat el contrari del que s'esperava.

Les dues barraques situades en dues de les cales de cap de Creus s'utilitzaven antigament pels pescadors per guardar els estris i són de les darreres que queden al litoral.