Milers de jueus van poder fugir de l'Holocaust i l'Europa Ocupada pels nazis a través dels Pirineus i van arribar a l'Espanya "neutral" de Franco. En la seva majoria ho van fer per terres gironines per la facilitat dels seus colls i es van allotjar en emblemàtics hotels com el París de Figueres, l'hotel Peninsular de Girona o tots els balnearis de Caldes de Malavella. Va ser una estada curta, perquè gairebé tots van continuar el seu camí de fugida a d'altres indrets com els Estats Units, Canadà, la Palestina d'aquell moment o les illes del Carib. Aquests fets són els que va relatar ahir l'historiador de la Universitat de Lleida Josep Calvet, en la inauguració de l'exposició L'Holocaust Nazi a Europa: 1933-1945 que ha estat cedida durant uns dies a Blanes pel "Memorial de la Shoah" de París i que es podrà veure a la Casa Saladrigas de la localitat de la Selva fins al 3 de juny.
"Entre 15.000 i 20.000 jueus en total van entrar a Espanya", segons va explicar Calvet, des de 1939 fins a 1944. En aquesta xifra, estarien comptabilitzats tant aquells que ho van fer amb la documentació en regla per les duanes o l'estació de ferrocarril de Portbou cap a 1939 o els que van haver de creuar les muntanyes caminant clandestinament poc després. Els primers eren jueus d'un poder adquisitiu elevat (banquers, enginyers, metges...), que es van poder finançar la fugida. Aquesta, però, va acabar abans de la guerra: "A partir de l'estiu de 1944, que s'allibera França, les entrades ja són molt puntuals", va destacar Calvet. Es tractava de jueus francesos, però també d'arreu d'Europa (Alemanya, Polònia, Àustria o Rússia, entre d'altres) que havien arribat al país gal fugint dels nazis.
"Girona va ser la demarcació per on van entrar més refugiats per la facilitat de pas dels colls de muntanya d'aquesta zona", va apuntar Calvet, que va fer menció als recorreguts que seguien aquestes persones. En la majoria de casos, es tractava de famílies senceres (amb nens, pares i avis). Moltes, però, acabaven detingudes. "Les famílies eren detingudes, però el que veritablement els interessava a les autoritats espanyoles eren els homes", va explicar Calvet. Així, els homes eren enviats a les presons de Figueres o Girona i les dones i els nens eren allotjats en altres indrets com els balnearis de Caldes de Malavella, on hi van anar centenars d'aquests jueus. La factura de l'estada la pagava una organització benèfica de suport als jueus amb seu a Barcelona (American Joint Distribution Comite).
Els balnearis de Caldes, però, van ser utilitzats del 1941 al 1946 per diferents col·lectius, no només jueus. Primer hi van anar bàsicament les dones i els nens refugiats jueus; però a partir de 1944 hi va anar un contingent d'uns 1.000 mariners italians, que havien aparegut a les Illes Balears. I a partir de 1945, el règim de Franco hi va portar un centenar d'espies alemanys que estaven a Espanya i que les autoritats espanyoles havien detingut per pressions exteriors. "En un mateix espai hi van passar tres col·lectius molt diferents. És una cosa curiosa", va comentar Calvet.
L'historiador també va destacar el paper de Franco amb els jueus per trencar la imatge que "ha quedat que el règim espanyol va ser molt benèbol amb aquests". En aquest sentit, Calvet va destacar que "entre 1941 i 1943, a causa de les pressions alemanyes, Franco fa detenir molts refugiats jueus i els va retornar a França". "Molts d'aquells jueus retornats van acabar als camps d'extermini", va afegir.
L'exposició fins al juny
La xerrada de Calvet, doncs, va servir per inaugurar l'exposició de Blanes, que repassa tot l'holocaust des de 1933 fins al 1945. Així, la mostra, que consta de 28 plafons, proposa una visió global de la Shoah a Europa des del naixement i creixement del nazisme, amb l'ascens al poder de Hiter el 1933, fins als processos de Nuremberg, passant per les difícils condicions de vida als guetos i l'extermini dels jueus en els camps. El coordinador de l'exposició, Sergi Atalaya, va destacar que l'objectiu de la mostra és "donar a conèixer tots aquells fets". "Cada cop queden menys persones que van viure allò i cal que la gent els conegui per valorar la tolerància, el respecte i aquest tipus de valors", va comentar Atalaya, que va afegir que "és important tenir-los presents, perquè el que oblida la història està condemnat a repetir-la". A més, va explicar que s'ha arribat a un acord amb les escoles de Blanes, perquè dos matins a la setmana, els alumnes de segon d'ESO, que estan estudiant la Segona Guerra Mundial, puguin visitar l'exposició.
A l'acte, hi va assistir també l'alcalde de Blanes, Josep Marigó, i el coordinador regional del Memorial de la Shoah a París, Maurice Lugassy, que va destacar Blanes és el tercer lloc de Catalunya on es pot veure l'exposició després de passar per Lleida i Girona. I d'aquí anirà Bilbao. Lugassy va fer èmfassi en què cal ser molt conscients dels fets perquè no es repeteixin, ja que actualment s'estan donant alguns dels condicionants que van portar l'ascens del nazisme a Alemanya el 1933.
Jordi Vera
Blanes
