L'hereu de la Dusol encara és recordat per la gent vella de les Planes com el senyor Pere. A començaments del segle XX, Pere Sacrest representava el nou model d'empresari català. Havia estudiat a Alemanya, França i Anglaterra, on havia pres coneixement dels progressos tecnològics d'aquestes indústries.

Segons explica l'historiador, Joan Arnau, Pere Sacrest va entrar d'alcalde per sufragi censatari al 1918. Abans, havia cedit els terrenys de l'escola de Sant Cristòfor, un imposant edifici modernista de l'arquitecte gironí Joan Roca. Arnau taexplica que en la consecució de recursos per al finançament de l'escola va influir la dona de Sacrest, Maria Mercè Recolons.

La senyora Recolons provenia d'una important família de Barcelona que el 1922 va afavorir la incorporació de Pere Sacrest a Acció Catalana. Sorgit de la Lliga, el nou partit defensava la cohesió nacional catalana a través de l'activitat social i cultural. Sacrest va practicar tota la vida les idees d'Acció Catalana a partir del mecenatge.

Sacrest va deixar l'alcaldia el 1923 per causa de l'arribada de la dictadura de Primo de Ribera.

Va tornar a ser alcalde en temps de la República. El 1935 va pagar l'arranjament d'un camí que des del coll de Condreu anava fins al santuari del Far.

En l'època franquista, l'hereu de la Dusol va presidir una fundació que anava destinada a promoure accions socials i culturals a les Planes. Sacrest va morir el 3 d'abril del 1972.