Algunes de les reivindicacions de les entitats naturalistes són que els tècnics de la Comissió estan massa allunyats del territori. Pot ser que rebent un nombre tan alt d'expedients, algunes coses passin desapercebudes?

Em sorpren aquest comentari. Els tècnics de la Comissió Territorial de Girona són grans professionals que porten aquí bastant temps i que es mouen pel territori. No fan altra cosa que parlar amb els ajuntaments, amb els interlocutors, i bona part dels temes que van a Comissió es van a veure, a trepitjar. És una dinàmica que per mi és extremadament important. La nostra feina es basa en un coneixement de la legislació urbanística però també en el coneixement del territori.

Aquestes entitats reclamaven poder assistir, mitjançant dos representants, a les Comissions per poder exercir una funció de control que consideren que no es garanteix. Hi hauria d'haver més mecanismes de vigilància?

Ni molt menys. La composició de la Comissió està formada per diferents representants de l'administració, tant l'autonòmica, l'estatal, com la local. També hi ha òrgans que representen la societat, dels diferents col·legis professionals. Crec que aquest model garanteix i l'especialització de tots aquells components que hi puguin participar.

Però potser falta més participació de la societat.

Entenc que la tramitació de tots els processos urbanístics també tenen un moment en el qual la societat pot manifestar la seva opinió, a les informacions públiques i les participacions ciutadanes. Aquí és on és important que la ciutadania s'expressi i nosaltres ho tenim tot molt en compte. Encara que l'Ajuntament informi de les al·legacions d'una forma o una altra, nosaltres intentem estar atents a l'opinió de la societat del lloc.

Així es tanca la porta a la seva possible entrada?

És que això ens obligaria a fer unes comissions multitudinàries. Si donéssim l'oportunitat a aquestes plataformes a entrar, també hi hauria altres vessants de la societat que tindrien raó d'estar-hi representades. Si avui una Comissió ja està formada per una vintena de persones, ja no em vull imaginar com ho hauríem de gestionar amb tanta representació.