l mas del Vent guarda amb pany i forrellat una autèntica obra d'art suposadament arrencada de terres castellanes i reconstruida peça a peça fa més de 50 anys. Veure des de fora el claustre romànic del segle XII és tan impossible com poder accedir a l'interior de la mansió sense vulnerar la llei. La finca, situada a l'entrada de Palamós, amaga una joia arquitectònica comparable als monestirs de Silos o Las Huelgas, a Burgos, i a Santa Maria de Ripoll que no havia estat mai catalogada ni protegida. És a dir, un autèntic «secret» pels historiadors i amants de l'art sortit a la llum fa ben poc.

El professor de la UdG Gerardo Boto ha denunciat recentment l´existència del claustre i assegura que l´ha volgut estudiar in situ sense que li ho hagin permès. Es tracta, segons ell, d'un element comparable als claustres de Silos i La Huelgas, tots dos a Burgos, i a Santa Maria de Ripoll. Boto està convençut que les característiques de les columnes, els arcs, els capitells i els altres elements decoratius eren propis de l´art romànic del segle XII. El diari El País revelava ahir la troballa d´aquest historiador de l´art medieval, fet que va aixecar una gran expectació.

Però no és tan secret per les administracions municipals i els veïns del mas. Des del seu trasllat l'any 1959, alguns palamosins ja coneixen la seva existència, tot i que sempre la van vincular a les excentricitats del ric propietari suís que va portar peça a peça un monument gairebé mil·lenari.

Els habitants de les cases que envolten el mas del Vent parlen de la finca i dels seus amos amb un toc de misteri. Admeten conèixer mitges veritats, rumors i llegendes barrejades amb les pròpies vivències personals de quan eren petits. Perquè abans sí que era fàcil penetrar a les propietats de Don Federico (en realitat Friedrich, l'amo suís que va adquirir els terrenys). Un veï recorda que de nen hi entrava tot sovint ja que el mas no estava tancat. «Cap a finals dels 50, mentre estudiava, vaig veure uns camions que portaven pedres i caixes numerades. Transportaven el claustre, que el van muntar poc després. Els meus avis sempre deien que l'home havia de tenir molts diners o influències per haver portat aquest monument cap aquí», rememora.

En Josep, un altre veí, també hi va entrar diversos cops i va veure les «arcades del voltant de la piscina» sense saber el valor que realment tenien: «Sempre hi havia treballadors que portaven coses, i aquestes arcades les van portar de fora. La casa estava ben decorada i feta a l'estil rústic» assegura.

Amb el temps, el propietari va anar posant tanques i restringint l'accés a la finca, de manera que les «incursions» de la mainada es van acabar. Tanmateix, els veïns no han deixat de veure moviment dins i fora de la finca. La propietària d'una de les cases del voltant assegura que abans hi feien festes d'«alt estànding» i que en els últims anys la casa ha estat un constant anar i venir de treballadors i de cotxes amb matrícula de Barcelona.

L'Arxiu Municipal de Palamós posseeix diverses fotos pertanyents a un reportatge que es va fer amb motiu del trasllat i reconstrucció del claustre a finals dels anys 50. De fet, aquestes imatges van ser determinants per convèncer el professor de la UdG Gerardo Boto (la persona que va anunicar l'existència de l'obra d'art) de l'autenticitat i valor del claustre romànic. A més, segons informa Ràdio Palamós, al Pla Especial del Patrimoni del municipi ja s'esmentava la seva presència en una fitxa referida a la finca.