Josep Torrent, durant anys, va ser cap de la Policia Municipal d'Olot. A l'època de policia va començar en la literatura amb novel·les juvenils ambientades a l'edat mitjana. Després es va passar a la novel·la negra, més pròpia de la seva professió. Amb narracions de misteris policials va guanyar 2 vegades consecutives el premi Ferran Canyameres, un dels guardons més prestigiosos dels dedicats al misteri. Ara, ha tornat als seus orígens literaris amb el guió de la pel·lícula "1212 l'any de la Croada". Un guió que, segons Torrent, culminarà en una novel·la amb tots els ingrediens de la narrativa històrica medieval: templers, càtars, monjos de sant Benet i senyors feudals, amb poder de vida i mort sobre quasi tothom.

Aquests personatges són els que ahir van ser representats a can Llaudes a Besalú en la filmació de la darrera escena d'una pel·lícula que es va començar a rodar el 5 de gener. Segons va explicar Josep Torrent, el film s'ha rodat a Sant Quirze de Colera, al Sant Sepulcre de Palera (Beuda), al castell de Quermançó (Vilajuïga), al monestir de Sant Daniel (Girona) i a can Llaudes (Besalú). Hi participen 50 actors (48 homes i 2 dones) i més de 100 extres. Els papers principals els fan Jaume Serra (Dalmau de Creixell), Oriol Morales (comte Hug IV d'Empúries) i Lluís Roura (missatger papal).

El film s'estrenarà al setembre en el decurs del Festival Terra de Trobadors a Castelló d'Empúries. Després es passarà al Teatre Jardí de Figueres (7 d'octubre) i, més tard, al Teatre Principal d'Olot.

La història

Segons Josep Torrent, durant la primavera de 1212 croats de tota Europa a les ordres de templers i bisbes es van dirigir a Toledo. La intenció era ajuntar-se a l'exèrcit de 70.000 homes que formava el rei de Castella, Alfons VIII. Entre tota aquesta gent hi havia el rei d'Aragó i comte de Barcelona, Pere I. El comte català hi va anar amb 3.000 cavallers, amb escuders i peons.

La idea del guionista és mostrar la manera com el rei Pere va convocar els nobles catalans. Sobretot, Hug IV d'Empúries. Dins d'aquesta trama hi ha petites històries, que tracten dels traumes que va provocar la separació dels cavallers de les seves dones i enamorades.

També tracta la incidència que la campanya va tenir en els artesans que van haver de fabricar el material bèl·lic de l'època: armadures, cotes de malla, ballestes, espases, fletxes i proteccions per als cavalls.

Tot plegat, segons Torrent, és la recreació d'un món, en el qual a més d'amor, guerra i feina també hi havia intrigues. Les males passades i la traïció, també, eren habituals a l'època de la batalla de les Navas de Tolosa. Així, l'escena d'ahir narrava una petició d'excomunicació envers el comte d'Empúries Hug IV. Condemnar a l'excomunicació era destinar l'ànima a l'infern.

El peticionari era l'abat de Sant Pere de Roda i el motiu que al·legava era la protecció que oferia el comte als cavallers de la Provença i del Languedoc que estaven acusats de catarisme. Es tractava ?d'una heretgia que considerava el món com una similitud de l'infern. La diferència amb els catòlics estava en què aquests diuen que el món és a imatge del cel. A manera de l'infern, la Inquisició catòlica va cremar vius tants càtars i càtares com va poder.

Ahir a la tarda, l'abat va presentar els seus arguments al rei Pere. Torrent no va explicar el resultat de la petició i no vam poder saber si el comte és al cel o l'infern.