La mort d'un ciutadà argentí després que es pengés a les garjoles de la comissaria de la Policia Municipal de Girona està portant cua a banda i banda de l'Atlàntic. Si bé des del consistori gironí s'assegura que es comprèn i respecta el dolor d'una família que ha perdut un fill, segons va considerar ahir el regidor de Seguretat Ciutadana Joan Alcalá "les imatges captades per les càmeres de seguretat de la comissaria ens deixen molt tranquils. Ni hi ha violència ni voluntat d'amagar res". I és que, efectivament, l'enregistrament de seguretat a la zona dels detinguts de les dependències del carrer Bacià mostra que l'home era sol a la garjola quan es va nuar la camisa al voltant del coll després d'embolicar-la als barrots de la porta. Es va deixar caure i la gravació es perllonga durant uns 19 minuts abans que entrin quatre agents i comencin a fer-li maniobres de reanimació. Aquesta seria la prova de pes per rebutjar les acusacions de la família de la víctima, que assegura que Juan Pablo Torroija va morir arran d'una pallissa propinada a la comissaria.

Torroija, de 41 anys, era un presumpte delinqüent comú amb diverses detencions a les esquenes: delictes de furt, amenaces i robatori amb violència i intimidació. Havia actuat a Barcelona i al Maresme i era la primera vegada que se'l detenia a Girona, on vivia des de feia unes setmanes, es creu que al'entorn dels ocupes de la Marfà, al barri de Santa Eugènia. La detenció va ocórrer la nit del deu a l'onze de juliol, quan juntament amb un company, un italià de nom Enzo, presumptament estaven desvalisant cotxes al carrer de la Creu. La Policia Municipal els va enxampar i els van detenir en un arrest sense violència, segons apunten fonts policials.

A partir d'aquí comença la trista història del final de Torroija. Els enregistraments, que Diari de Girona ha pogut visionar, mostren els dos detinguts tranquils a la zona d'identificació i escorcoll. Enzo, fins i tot, parla per telèfon, una irregularitat tolerada pels agents, i es veu com els policies els retiren cinturons i cordills de sabatilles, elements que podrien facilitar una autolesió. En el cas de Torroija, es desprèn totalment del calçat perquè treure'n els cordills era difícil. Els detinguts fins i tot desfilen cap a garjoles caminant darrere els policies, perquè estaven tranquils i no representaven cap amenaça. Per això no se'ls va dotar de vigilància especial.

Dins la garjola, Torroija es mostra inquiet però no exaltat. El minutatge de les càmeres registra que a les 2:38 de la matinada del dia 11 intenta dormir estirat de manera descuidada sobre la llitera de la garjola. Es regira, es treu la camisa i s'embolica la cara, perquè li molesta la llum. El seu tòrax no presenta marques ni ferides. A les 3:06 s'aixeca i s'asseu, amb les mans entre les cames, pensatiu. A les 3:07 mira enlaire com si busqués alguna cosa, i es dirigeix cap a la porta de barrots. Aquests tenen forma aproximada de quadrícula i, tot i que la imatge queda lleugerament fora d'angle, es percep bé que lliga la camisa als ferros de la porta, s'hi fa dos nusos amb les mànigues al voltant del coll, inspira i es deixa caure. No aconsegueix res i a les 3:24 se'n torna al llit, però a les 3:33 torna cap a la porta i a les 3:34 es deixa caure amb força. El cos resta immòbil i els agents entren esveradament a la garjola a les 3:53, quan s'adonen que el reu és a terra, i comencen a fer-li maniobres de reanimació. Pocs minuts després hi entren els efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques, que hi romanen fins passades les 4:16 hores. Minuts més tard, l'home ingressava en estat molt greu a l'hospital Josep Trueta de Girona. Hi moria el dia 14.

I, a partir d'aquí, la polèmica. El dia de la mort de Torroija coincidia amb el canvi de guàrdia als jutjats de Girona, de manera que ara les diligències administratives de la mort es dirimeixen al Jutjat d'instrucció 1 i la investigació sobre la mort, al 4. Segons assegura el consolat argentí a Barcelona, la mort no es va comunicar correctament, sinó dues setmanes després. Ahir es van prendre declaracions sobre el cas al jutjat 4. La família s'ha personat als jutjats i reclama veure el cos i una segona autòpsia, ja que la primera, que dictamina mort per suïcidi, no els convenç. Ara toca esperar a la decisió dels togats, que tot apunta que tancaran el cas.