09 de agost de 2012
09.08.2012
40 Años
40 Años

El gran robatori al tren de la sanitat pública

09.08.2012 | 02:00
El gran robatori al tren de la sanitat pública

L'articulista reflexiona sobre els imports que la Sanitat Pública no ha reclamat mai a les asseguradores i reclama que el Govern hi actuï

En tot Estat hi ha el que anomenem "disfuncions" en la gestió. El més dolent és quan aquestes "disfuncions" perjudiquen el ciutadà que paga els seus impostos i alhora beneficia els poders financers.
En aquest país, quan una persona pateix un accident de trànsit i és indemnitzat per la companyia d'assegurances responsable civilment del sinistre, en infinitat de casos queda amb unes seqüeles que requereixen per al seu control, manteniment o per impedir el seu agreujament, d'una sèrie d'ingents recursos en forma de despeses mèdiques i/o d'infermeria de per vida. Com a exemple d'aquests casos estan els dels lesionats medul·lars, els traumatitzats greus de crani, els politraumatitzats, etc.
Doncs bé, des de sempre, i des que va entrar en vigor la llei orgànica que inclou el barem d'indemnitzacions als lesionats en accidents de trànsit, el problema d'aquest "dany emergent" segueix resolent-se de la mateixa manera: la "mare Sanitat Pública" s'encarrega de fer front a aquesta despesa sense reclamar després en cap cas a l'asseguradora de torn.
En definitiva, les asseguradores "li colen" a la Sanitat Pública una enorme despesa sociosanitària que elles haurien d'assumir per imperatiu legal.
Després d'anys d'investigació, en concret des de l'any 1995, any en què es publica la llei orgànica que estableix el barem d'indemnitzacions com a vinculant per als jutges, puc afirmar que estem parlant d'una despesa sociosanitària a càrrec de les arques de la Sanitat Pública que pot rondar els 100.000 milions d'euros.
En definitiva senyors que, a dia d'avui, el poder financer li ha carregat a l'Estat durant aquests 17 anys una factura prodigiosa i alhora ha eludit el pagament d'aquesta factura "perquè ningú li ha reclamat". Si això no és un escàndol monumental que vingui Déu i ho vegi. La conseqüència és clara: increment anual de dividends de les asseguradores, fins i tot durant la crisi, i fallida tècnica de la Sanitat Pública. Las preguntes que em faig són també molt clares:
- Aquestes dades eren conegudes pels successius governs felipistes, aznaristes o zapateristes de torn?
- Si no ho sabien, per què coi tenen els seus assessors?
- Si les coneixien, no és un acte de traïció al ciutadà en favor dels poders financers... llegeixi's bancs i asseguradores?
Però és que la mateixa situació es dóna en l'àmbit de la Seguretat Social. És una dada estadística oficial que el 35% de les baixes que donen les mútues d'accidents de treball les valoren com baixa per malaltia... quan la veritat és que deriven d'un accident de treball.
A partir d'aquest moment, el beneficiari passa a cobrar una prestació de baixa que, havent-la assumir la mútua, és assumida sense immutar-se pel Sistema Públic de Prestacions, a més de la despesa sanitària pública que suposa atendre-la. Com a conseqüència, estem davant d'una situació idèntica a la que succeeix en el terreny dels accidents de trànsit: lucre de les mútues a expenses de l'Estar. Pensem que aquí, per agreujar més els comptes, es poden donar situacions de pensions d'invalidesa que, derivant d'un accident de treball, se sufraguen per la Seguretat Social com a pensions per malaltia comuna. A quant puja tot plegat? Ni se sap... però segur que estem parlant també de desenes de milers de milions d'euros en els últims 20 anys.
A sobre de la broma ara resulta que les mútues li acaben de donar gairebé 5.000 milions d'euros a l'INSS per poder seguir pagant pensions. Què voldran les mútues a canvi? Perquè, en aquest món de cobdícia i corrupteles, res és gratis.
Senyor Rajoy, legisli, posi-n'hi un parell i demani la devolució del deute acumulat en els últims cinc anys (la dels anteriors se la menja l'Estat amb patates) a les asseguradores de l'automòbil i a les mútues d'accidents de treball.
Si aspira a ser vostè un gran estadista, pot començar per aquí. Serà vostè capaç d'això? Sincerament, ho dubto, però jo seguiré "fent enrenou" fins que algú em faci cas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook