14 de agost de 2012
14.08.2012

Els diabètics alerten que les agulles per a la insulina comencen a escassejar als CAP

La manca de material obliga els pacients gironins a fer més viatges a l'ambulatori i a punxar-se més vegades de les habituals

14.08.2012 | 02:00

DOS ANYS DE PROBLEMESEls afectats de diabetis de les comarques gironines ja fa temps que tenen problemes a l'hora de subministrar-se la insulina. Abans una agulla podia reutilitzar-se fins a tres cops sense dolor, però fa uns dos anys el CatSalut va canviar de proveïdor i les que hi ha actualment només són d'un sol ús. Tanmateix, molts usuaris es veuen obligats a reutilitzar els fiblons a causa de la manca de material als CAP.

Molts diabètics catalans fa temps que desconeixen què és punxar-se amb comoditat la insulina que necessiten. Els afectats per aquesta malaltia crònica es queixen de la poca qualitat que tenen les agulles que subministra gratuïtament la sanitat pública. Asseguren que des de fa uns dos anys, els fiblons tenen menys qualitat i només es poden utilitzar una vegada. A més, també alerten que des de fa uns mesos diversos centres d'atenció primària (CAP) de les comarques gironines reparteixen cada cop menys material, fet que obliga els diabètics a reutilitzar les agulles encara que això suposi patir petites lesions cada vegada que s'injecten insulina.
Marta Pell és una de les últimes afectades a notar l'escassetat. Fa 10 anys que es punxa tres vegades al dia per controlar la diabetis que pateix. Des que van canviar el material, ha anat a recollir-lo al CAP de Can Gibert del Pla (a Girona) aproximadament una vegada al mes. En cada visita, Pell rebia una caixa amb 100 agulles, fet que li permetia utilitzar-les només un o dos cops. Des del passat mes de juliol però, el CAP només li atorga un grapat de 10 fiblons, i en molts casos ha tornat a casa amb les mans buides perquè l'ambulatori no disposava d'agulles.
La manca de material ha provocat que aquesta afectada resident a Sils s'hagi hagut de desplaçar fins al CAP de Can Gibert cada tres dies per aconseguir els fiblons. "He de demanar hora cada cop, i perdre molt temps perquè no arriba el material als CAP. Un dia hi vaig i no tenen agulles, l'altre dia en tenen però no són les que a mi em van bé, i quan en tenen no són les suficients i he de tornar..." es queixa Pell. En aquest sentit, afegeix que les punxades deixen blaus i ferides perquè ha de reutilitzar unes agulles que només estan pensades per un sol ús.
No és l'únic lloc de la província de Girona on s'han detectat aquestes mancances. Fa un parell de mesos una pacient diabètica embarassada de 6 mesos va haver d'anar a una farmàcia i abonar 50 euros per unes agulles ja que al CAP de Palamós no n'hi havia. Recórrer a la butxaca és l'única alternativa que veuen molts diabètics per evitar mals tràngols a l'hora de medicar-se. Però molts es resisteixen a pagar per un material que fins ara han tingut de franc.

Mesures econòmiques
L'Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) ja fa anys que denuncia una baixada de qualitat en el material per tractar aquesta malaltia crònica, una de les més esteses del món. L'ADC assegura que des que el CatSalut va canviar les agulles fa més de dos anys, la qualitat de vida dels diabètics catalans ha empitjorat substancialment. Aquesta entitat no té dubte que el canvi de material es va fer per un tema econòmic, i creu que les retallades han agreujat encara més el subministrament dels fiblons. La presidenta de l'ADC, Montse Soley destaca que la gestió de les agulles depèn de cada CAP, però afegeix que les mesures d'estalvi en aquests centres hi ha repercutit negativament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook