17 de agost de 2012
17.08.2012

Intervenen 10 quilos de corall vermell a les comarques gironines extret il·legalment

Dos dels tres corallers intervinguts tenen un llarg historial d'infraccions per talla il·legal de corall i agressions a agents

17.08.2012 | 02:00
Mostra del corall intervingut.

El Cos d'Agents Rurals, amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra de Roses, van portar a terme dimarts passat dues intervencions a Roses i Cadaqués contra la pesca il·legal de corall vermell, que van suposar la intervenció de tres corallers amb un total d'uns 10 quilos de corall vermell comissat. Malgrat que els corallers intervinguts disposaven de la llicència per realitzar aquestes activitats havien comès diverses infraccions com la d'efectuar immersió en solitari o pescar corall de talla antireglamentària. L'actual normativa estableix una tolerància de corall de mida inferior a set mil·límetres d'un cinc per cent del total del pes.
En aquestes intervencions s'ha comprovat que la quantitat de corall de talla antireglamentària era molt superior, arribant al noranta per cent en un dels comissos i superior al cinquanta per cent en els altres dos casos.
Dels tres corallers intervinguts, dos d'ells tenen un llarg historial d'infraccions i han estat denunciats des de fa més de quinze anys per furtivisme en la pesca de corall en el litoral gironí, així com també per agressions als agents.
La taxa de creixement del corall vermell és molt baixa, és calcula que és de l'ordre d'uns 0,25 mm ?l'any en diàmetre i una bona part d'aquest corall s'ha extret conjuntament amb la base de roca que el manté adherit al substrat, la qual cosa dificulta la seva recuperació.
El Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona ja va alertar a la prestigiosa revista Conservation Biology el desembre del 2011 que la recuperació del corall vermell a les Medes és inferior al que es podia esperar a causa, principalment, dels furtius i del nivell d'immersions que es fan a la reserva. Els autors de l'estudi van apuntar també que mentre els corallers autoritzats acostumen a agafar les colònies grans i deixen la seva base perquè es pugui regenerar, els furtius s'enduen colònies grans i petites, i a més n'arrenquen la base impedint que tornin a créixer.
Així, els autors de l'estudi van suggerir que s'hauria de reduir els nombre d'immersions i implementar el que és conegut com submarinisme de baix impacte, a més de defensar les reserves com una eina indispensable per protegir l'ecosistema del lloc dels possibles furtius.
En una de les estacions de les Medes com és el Carall Bernat, per exemple, l'acció dels furtius va acabar amb el 60 % de la biomassa del corall vermell entre els anys 1992 i 2005, segons apuntava Bernat Hereu, un dels autors de l'estudi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook