La pesca d'arrossegament intensiva ha modificat significativament, i en només quatre dècades, el relleu del fons marí, segons un estudi del CSIC i de la Universitat de Barcelona (UB) que ha publicat la revista Nature. Els resultats de l'estudi demostren que l'"arada" reiterativa dels sediments tous del llit marí per la pesca d'arrossegament ha alterat la dinàmica sedimentària natural i ha suavitzat i simplificat la morfologia submarina original.

El científic Pere Puig, investigador del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, va explicar que l'estudi s'ha fet a La Fonera, a Palamós, amb instruments oceanogràfics que mesuren la posada en suspensió del sediment marí per l'arada que exerceix la pesca d'arrossegament. La feina s'ha centrat en l'impacte de la pesca d'arrossegament sobre el llit marí dels caladors de pesca del talús continental superior, situat entre 200 i 900 metres de profunditat. Els talussos continentals, i en particular els flancs o les vessants dels canons submarins, són regions del fons marí amb una pendent relativament elevada i que tradicionalment han estat explotades per les flotes d'arrossegament. També s'han usat mapes batimètrics d'alta resolució amb els quals s'han pogut constatar que els principals canvis en el relleu submarí s'han donat a les zones d'activitat de la flota d'arrossegament, mentre que els sectors no freqüentats per ella conserven el seu relleu natural, més accentuat i irregular. Des del CSIC van explicar que amb l'arrossegament els sediments superficials s'aixequen amb facilitat i tendeixen a desplaçar-se en suspensió cap a la pendent, formant-se allaus de fang i núvols turbulents carregats de sediments que es desplacen des dels caladors cap a sectors situats a major profunditat.

L'estudi afegeix que aquest fenomen contribueix a l'erosió i al remodelatge de grans extensions dels talussos continentals i el que fa que el relleu en barrancs del fons marí es transformi en terrasses o bancals i que s'apreciï una reducció de la rugositat del fons. La investigació ha constatat, a més, que després de l'arrossegament reiterat només persisteixen els barrancs originals de majors dimensions i que aquests canvis es poden comparar als quals es produeixen per les activitats agrícoles a terra ferma.

Des del CSIC van puntualitzar que els caladors de pesca en els talussos continentals serien l'equivalent en el mar a un camp de cultiu en una vessant d'una muntanya arada de forma continuada fins a modificar el seu relleu original. No obstant això, una diferència destacable és que en les terres la llaurada sol fer-se un o dos cops l'any, mentre que en els caladors del ?talús continental, l'arrossegament es pot arribar a produir diàriament.