L'empresa Canales del Fluvià Nàutic projecta un complex amb 380 allotjaments i 550 amarraments als canals de Sant Pere Pescador després que l'Estat ja els hagi donat el vistplau per posar en marxa la base nàutica. Es tracta de l'àrea del vell projecte Fluvià Marina a la desembocadura del riu on fa set anys el Govern va enderrocar l'únic edifici que s'ha arribat a aixecar i va desclassificar el sòl. Salvem l'Empordà ha instat la Generalitat a estar alerta i protegir aquest entorn. El Govern català diu que desconeix els detalls i que no té cabuda en una àrea protegida. El promotor, Víctor Latorre, explica que el que sí pot posar en servei és la base nàutica i que estan preparant la proposta pels equipaments. La resta, que no s'ha tramitat encara, espera ser una projecte respecutós amb l'entorn.

Parc de la Natura. Illa del Fluvià, «un lloc immillorable per disfrutar del mar i fer-ho en família». Això és el que s'anuncia a la web del projecte. Al peu de la desembocadura del riu Fluvià, on als anys setanta es van construir els canals amb el primer intent d'urbanitzar s'hi projecta una base nàtica que es vol estrenar l'1 de maig del 2013 amb barques de fins a 9 metres d'eslora. La sortida al mar es pot fer de maig a setembre perquè es draga la desembocadura. La resta de l'any en què està restringit, l'empresa explica que la sortida queda garantida amb un tractor amb remolc situat a la platja. Els amarraments ja es poden reservar.

Una segona instal·lació projectada seria un club de platja amb un restaurant amb vistes al Fluvià, spa, gimnàs, vestuaris, piscines als jardins i climatitzades, pistes de tenis, padel o petanca, entre moltes altres. A més, s'hi preveu una Aula de la Natura. Una tercera part del projecte correspondria els allotjaments turístics que a la mateixa web s'admet que «estan subjectes a l'aprovació del corresponent planejament». El promotor explica que serien 380 amb diferents tipologies (bungalous, jaimas de tela i pèrgoles vegetals) i que, a diferència del que s'aprecia a les imatges virtuals amb palmeres, l'objectiu és plantar-hi plantes autòctones.

El conjunt de la proposta ha sorprès al territori on fa uns anys es va batallar per evitar que es construís en aquest paratge natural a peu de platja i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. L'entitat Salvem l'Empordà, després de conèixer que s'ha atorgat una concessió, amb data 6 de juliol de 2012, adverteix que es tracta d'un «disbarat mediambiental», en paraules de la portaveu, Bàrbara Shmitt. Adverteixen que ells s'oposaran a qualsevol modificació que permeti construir-hi, tant si es fa el conjunt del que es projecte com si només tira endavant la base nàutica. Per Shmitt, qualsevol d'aquetes activitats afectarien l'entorn.

De la desclassificació al litigi

Al conjunt dels terrenys es van començar a construir als anys 70. El 2001 ho comprava l'actual propietari, segons assegura ell, animat per la Generalitat. Però dos anys després el govern va decidir desclassificar els terrenys i va enderrocar l'únic edifici que s'havia mig aixecat. De l'actuació de desclassificació encara queda pendent resoldre el litigi judicial entre les dues parts. Ara bé, el propietari explica que «el que mai es va desclassificar ni va patir procediment judicial va ser la base nàutica». Però l'Estat el va afectar per un atermanament, ara l'ha desafectat i ho ha fet atorgant la concessió.

Amb una nova empresa, Canales del Fluvià Nàutic han decidit posar en servei aquesta base nàutica i intentar un projecte més ampli. S'ha previst un actuació per «naturalitzar la zona que està en tràmit, però pels pantalans no necessitem cap permís», diu Latorre. La segona part que correspondria als equipaments, s'està negociant -diuen que ho han mostrat extraoficialment a l'Ajuntament i la Generalitat- amb una proposta «d'actuació en sòl rústic compatible amb les lleis vigents». La tercera pota correspondria a l'àrea d'allotjaments, un projecte pel qual no s'ha fet cap tràmit i Latorre admet que es farà el que permeti l'administració. Remarca que des dels materials fins al tipus de construccions que es plantegen es pretén ser molt respectuós amb l'entorn.

El delegat a Girona dels Serveis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural, Jordi Aurich, està convençut que això no tirarà endavant, tampoc els amarraments. Adverteix que «si hi ha d'haver alguna activitat, haurà de comptar amb les degudes autoritzacions i informes preceptius» per part de l'administració catalana. Per Aurich, el que preveuen és una urbanització i "això avui en dia és pràcticament impossible". Des del Departament de Territori i Sostenibilitat, per la seva banda, han manifestat que a dia d'avui desconeixen els detalls del projecte i que «difícilment té cabuda en una zona protegida i, en qualsevol cas, no encaixa en el model territorial i ambiental del delta del Fluvià».