04 de novembre de 2012
04.11.2012

Formigues i rosegadors poden modificar els ecosistemes que han patit un incendi

Una investigadora de la UdG suggereix que l'activitat d'alguns animals s'hauria de tenir en compte a l'hora de repoblar boscos

04.11.2012 | 01:00

Les formigues i els rosegadors poden afectar la regeneració dels ecosistemes cremats. Una tesi de la investigadora de la Universitat de Girona (UdG) Gabriela Jones Roman suggereix que l'activitat de remoció (l'acte de menjar o transportar llavors del bosc) per part de vertebrats i formigues s'hauria de tenir en compte en l'estudi de la regeneració d'ecosistemes pertorbats i en la planificació de la gestió dels boscos cremats. La recerca s'ha centrat en tres àrees de l'Empordà cremades entre els anys 2004 i 2006.
Molts animals s'alimenten de llavors de les plantes que troben al seu ecosistema. Tot sovint, mengen aquestes llavors allà on les troben o bé se les emporten per emmagatzemar-les o per menjar-les a recés dels depredadors. Aquest comportament, conegut amb el nom de "remoció", queda afectat quan un hàbitat ha estat calcinat per un foc. En les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), la tala dels arbres que té lloc després d'un incendi és un nou trastorn que podria influir també en la manera com els animals remouen les llavors de les plantes.
La investigadora de la Universitat de Girona (UdG), Gabriela Jones Roman, ha centrat la seva recerca en tres àrees de l'Empordà que es van cremar entre els anys 2004 i 2006: Ventalló, Cistella i Torroella de Montgrí. D'una banda, la biòloga va estudiar la remoció de llavors per part de rosegadors i ocells quan els fruits encara estan sobre la planta (remoció predispersiva). Aquesta avaluació es va fer mitjançant experiments on s'exclouen ramells de fruits carnosos d'arítjol (Smilax aspera) i branques amb glans de garric (Quercus coccifera), i va comparar les diferències en una àrea cremada i en una àrea que no ha patit cap incendi recent.

Els resultats
D'altra banda, Jones Roman va estudiar què passa amb la remoció de les llavors quan aquestes ja s'han dispersat, és a dir, que ja no es troben a la planta (remoció postdispersiva). En aquest cas, es va avaluar durant un període de dos anys mitjançant experiments d'oferiment de llavors amb exclusió de formigues i rosegadors en les tres àrees cremades.
La remoció predispersiva de glans per part de rosegadors va ser nul·la en l'àrea cremada però apreciable en l'àrea no cremada. Es va trobar remoció més gran de llavors d'arítjol per part de vertebrats el 2008. D'altra banda, es va detectar més remoció postdispersiva de llavors a l'àrea no cremada que a l'àrea cremada, però les diferències no van ser significatives. Els rosegadors van ser els principals depredadors de llavors seguits per les formi?gues; els ocells, en canvi, no van participar en la remoció.
Durant els dos anys de l'estudi s'ha observat que els rosegadors són actius a la tardor i hivern i mouen més llavors a l'àrea no cremada, mentre que les formigues són més actives a l'estiu i mouen més llavors a l'àrea cremada.
La distància des de l'estació experimental a un marge no cremat (del perímetre de l'incendi a una illa de vegetació no cremada en l'incendi) va explicar els patrons de remoció de llavors per rosegadors, trobant-se una remoció més gran en estacions més pròximes a llocs no cremats. En el cas de les formigues, la remoció es va relacionar amb la distància al perímetre de l'incendi, trobant-se una remoció inferior en estacions més allunyades d'aquest perímetre.

Microhàbitat i estacionalitat
Els resultats indiquen que les característiques del microhàbitat i l'estacionalitat afecten els patrons d'activitat per rosegadors i formigues. Finalment, la recerca suggereix que l'activitat de remoció per part de vertebrats i formigues s'hauria de tenir en compte en l'estudi de la regeneració d'ecosistemes pertorbats, així com en la planificació de la gestió dels boscos cremats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook