El candidat d'Iniciativa per catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Joan Herrera, va advertir ahir que el president Artur Mas vol aconseguir la "majoria absoluta" per continuar les retallades. Segons Herrera, la necessitat de la majoria de CiU "no és pel dret a decidir, perquè ningú dubta" que el Parlament tindrà majoria sobiranista. El representant ecosocialista es va presentar com l'alternativa d'esquerres perquè "entre Catalunya i els mercats, CiU sempre tria els mercats".

El presidenciable Joan Herrera va participar ahir a Tribuna de Girona -que organitza conjuntament Diari de Girona, Ràdio Girona i La Caixa- amb la conferència "El país que volem", on va explicar que "no estem davant d'una època de canvis, sinó en un canvi d'época, en el marc de moltes transicions".

Ell líder d'ICV va assenyalar que estem en "la crisi de les nostres vides i les perspectives són a empitjorar". Herrera va lamentar que "l'austeritat dogmàtica no va enlloc però ens insisteixen en l'austeritat dogmàtica, que empitjora la vida i que ens porta de la recessió a la depressió".

El representant ecosocialista va demanar que els comicis del 25N s'emmarquin "en un marc històric i en el context que estem". Va avisar que en l'actualitat s'està passant de la "societat del benestar a aquells que fan negocis amb els nostres drets. El pacte social està fent aigues per totes bandes", va criticar. I va afegir que "al costat d'això hi ha un debat d'expectativa nacional".

Herrera va aprofitar la conferència per remarcar que "hem de ser honestos, no desprendre'ns de les estructures d'Estat" i es va referir a la privatització d'Aigües del Ter-Llobregat que "no garanteix el servei públic d'aigua i no garanteix que el territori tingui vida". "Es privatitza l'aigua per a 50 anys; voler el país no és fer que l'accés a l'aigua sigui un negoci", va puntualitzar. Herrera va lamentar que s'hagi escollit la millor oferta econòmica, l'oferta que "no garanteix els serveis públics de l'aigua" ni que el Ter tingui vida i que finalment l'accés a l'aigua sigui un negoci.

"Potser els fills dels meu fills tornaran a veure el servei d'aigua d'ATLL a mans públiques", va ironitzar, alhora que ha criticat CiU per "no ser capaç d'assumir el deute de l'aigua de tots".

Davant d'això, Herrera va sentenciar que "CiU entre Catalunya i Espanya no sempre ha escollit Catalunya, però, entre Catalunya i els mercats, CiU opta sempre pels mercats".

Herrera va defensar "un riu que reactivi econòmicament, que doni futur" i va advertir que "quan ens venen la terra, un riu o l'aigua, ens fan molt més pobres. Això també és país". "Hi ha coses que no són sagrades i el que no és sagrat és l'accés als serveis públics i això és un problema per a Catalunya, perquè la prosperitat està en un riu que tingui vida", va exposar finalment.

Principi de democràcia

Pel que fa al debat nacional, Herrera va considerar que després de la sentència del Constitucional contra l'Estatut i els "escenaris de recentralització" de Rajoy, "la situació d'atzucac només es pot resoldre amb un principi de democràcia".

Va admetre que ICV vol "fugir de la lògica frontista, no fer el debat des de la lògica dels blocs, no des del debat identitari, no des de la guerra de les banderes". "Sabem que hi ha gent il·lusionada, gent que té vertigen i gent que té por. El debat nacional no el podem fer amb l'exèrcit ni amb els Mossos pel mig", va acusar.

Herrera va presentar Iniciativa com la "garantia" que el dret a decidir "no sigui un monopoli" i que el procés no s'utilitza per amagar altres coses. I va recriminar a Mas que busqui "una majoria absoluta" per "fer coses com ATLL o no fer polítiques socials necessàries durant la crisi". "Parlarem dels drets nacionals però no com una cortina de fum. Molt abans que toqui parlar del país haurem de parlar de les polítiques educatives i sanitàries", va dir. En aquest sentit, va recordar que "la crisi és fruit de l'especulació, i dels que van posar l'economia al límit". "Ara estem acceptant que facin negocis amb els nostres drets" i va posar com a exemple la devaluació de les pensions.

Va assenyalar que "abaixant els impostos a la irlandesa es fa la vida de la gent molt més dura" i va criticar que Mas hagi volgut ser "el deixeble més avançat de les polítiques d'austeritat".