Durant 36 anys, a la desembocadura del Fluvià a Sant Pere Pescador s'hi lliura una batalla d'interessos entre empreses que pretenen urbanitzar i part del territori, que intenta preservar aquest espai natural a peu dels Aiguamolls de l'Empordà. De fet, la defensa del paratge als anys 70 es feia paral.lelalment a la lluita per crear el Parc Natural dels Aiguamolls. El resultat, ara per ara, és una xarxa de canals navegables i un espai abandonats. Als canals s'hi poden posar amarraments, per això l'Estat ha donat una concessió al propietari que espera treure'n profit i ha donat a conèixer una nova proposta. Els port nàutic s'espera inaugurar el 2013.
Els moviments de l'administració que en alguns moments ha permès construir i en altres ho ha bloquejat ha generat un interrogant permanent sobre el futur desenvolupament. A més, el darrer promotor, la Generalitat i l'Ajuntament mantenen un litigi judicial en el que el primer reclama els seus drets i l'administració intenta no haver d'indemnitzar.
Rumasa fa el primer intent
El paratge es convertia en interès de les empreses després que el Pla d'ordenació urbana de Sant Pere Pescador autoritzés el 1975 la urbanització d'aquesta part dels aiguamolls a la desembocadura del riu Fluvià, a peu de platja i primera línia de mar. Just aquell mateix any el holding de Rumasa hi projectava una urbanització amb canals navegables, un sistema que es va desenvolupar a Empuriabrava i Santa Margarida. Els moviments de defensa del territori del moment lluitaven per preservar els Aiguamolls d'aquestes amenaces i ho van fer també amb el nou projecte. Les obres van començar i es van construir la xarxa de canals i l'estructura d'un edifici de sis plantes. Però el 1976 s'aturaven per la pressió.
El fet que el grup Rumasa fes fallida va afavorir que no hi hagués més intents des desenvolupament fins anys més tard perquè, de fet, el planejament de Sant Pere continuava considerant-ho un sòl apte per a urbanitzar. Això hauria estat un dels motius perquè quedés al límit del Parc Natural dels aiguamolls de l'Empordà constituït el 1983. L'Ajuntament de Sant Pere Pescador va revisar el planejament el 2001 i el va aprovar la Comissió Territorial d'Urbanisme. Tot i algun canvi, continuava mantenint el sòl com a urbà. Va ser en aquell moment quan va aparèixer de nou un inversor disposat a tirar endavant un projecte.
L'empresa navarresa VLV, segons va explicar a Diari de Girona el propietari, Victor LaTorre, va comprar els terrenys animat per la Generalitat. Apareixia el segon gran projecte, el Fluvianàutic que preveia més de 500 apartaments, un hotel, un restaurant, àrea comercial, club nàutic i 379 amarradors amb una inversió global d'uns 120 milions d'euros per una gran urbanització de luxe. L'Ajuntament defensava que el planejament ho permetia i que negar-se a tirar-ho endavant comportaria haver de fer front a indemnitzacions que no es podien assumir. Fins i tot Artur Mas, llavors conseller en cap de la Generalitat manifestava en una visita a Sant Pere el 2002 que hi havia "uns drets adquirits que no es poden esborrar".
El debat va durar mesos amb reunions amb veïns i una campanya de les entitats(Iaeden, Salvem el Fluvià i Depana) per frenar el projecte. A més es van presentar un recurs d'alçada al departament de Política Territorial i Obres Públiques contra la revisió del planejament de Sant Pere. A les veus crítiques s'hi van sumar alcaldes com Carles Pàramo, de Roses, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, l'exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls, Jordi Sargatal, o Unió de Pagesos. El PSC i ICV van instar a protegir l'espai i el primer demanava que es compressin els terrenys.
Els defensors insistien que Sant Pere Pescador és un dels pocs municipis de la Costa Brava no urbanitzats a primera línia de mar i que això generaria beneficis econòmics alhora que es defensaven els drets del promotor; i per l'altra, es qüestionava que s'hagués de destruir aquest espai natural que patiria greus perjudicis per crear un model de segona residència que es creia esgotat.
La mateixa administració que suposadament va animar el promotor a comprar va començar a trontollar davant la pressió per totes les vies, també la judicial, on Iaeden va interposar un contenciós, a banda del recurs d'alçada que estaven pendent de resoldre.
El 12 de febrer de 2003 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig (CiU), va estimar el recurs de l'entitat contra el planejament i va desclassificar el sòl. Posteriorment es va produir un canvi de govern pujant el tripartit (PSC, ERC, ICV) que va mantenir la postura contrària al desenvolupament del sector. El 23 de febrer de 2006 s'executava un simbòlic enderroc de l'edifici mig construït aixecat tres dècades abans després que el propietari cedís aquesta part del sòl. Es va brindar amb cava per la decisió de protegir el territori, es van anunciar millores però els moviments de l'administració, una vegada més, no van anar gaire més enllà. Els propietaris dels terrenys va interposar el 2003 un recurs contenciós al TSJC que va ser desestimat però més tard es va optar per altres vies, un recurs de cassació que encara està pendent de resoldre al Tribunal Suprem. I, a més, hi ha una reclamació patrimonial que ascendeix a 38 milions d'euros, una xifra que s'haurien de repartir ajuntament i Generalitat.
Segons relatava el propietari, s'ha intentat un acord amb una permuta per altres terrenys, però continua als tribunals. I, a més, ha decidit presentar un nou projecte que, tot i tenir característiques diferents, continua veient-se com una amenaça per al territori.
Canales del Fluvià Nàutic, el nom d'una nova empresa constituïda, projecta 550 amarraments ( per estrenar el maig de 2013) i, tot i i no haver-se tramitat encara, la possibilitat de 380 allotjaments turístics.
La nova proposta ha sorgit després que l'Estat els hagi atorgat la concessió per poder disposar d'amarraments als canals. El propietari ha mostrat les seves intencions tant a l'Ajuntament com la Generalitat han manifestat que esperen que no s'hi construeixi però no acaben de deixar clar què passarà amb els amarraments.
El litigi pendent, la pressió popular i la nova autorització mantenen de nou els interrogants sobre els futurs dels terrenys. I mentrestant, a la desembocadura del Fluvià hi continuen abandonats la xarxa de canals navegables que aprofiten molts veïns dels voltants per acostar-s'hi a pescar.
