Són els nens del gran incendi i, si creixen i continuen vivint a la zona i tenen criatures, és molt probable que els seus fills, i encara altres futures generacions, hagin de continuar convivint amb el foc. Ahir al matí 204 alumes de cinquè i sisè d'ESO de 13 municipis afectats pel foc de l'Alt Empordà -Agullana, Biure, la Vajol, Boadella, Capmany, Sant Climent Sescebes, Darnius, la Jonquera, Llers, Pont de Molins, Vilanant, Espolla, Cistella i Avinyonet de Puigventós- van fer un taller a bosc que, a més de transmetre coneixements sobre ciències naturals i socials, els va servir per enfrontar-se a un paisatge canviat per un gran incendi que alguns van veure molt de prop i en el qual, alguns, fins i tot van perdre la casa o van veure morir-hi gent.

La iniciativa s'engloba dins el projecte Edufoc dels Serveis Educatius de l'Alt Empordà. Hi col·laboren, entre d'altres agents, la Fundació Pau Costa -que porta el nom d'un dels bombers morts al gran incendi de l'Horta de Sant Joan el 2009- i els Bombers de la Generalitat. Voluntaris de l'entitat i efectius dels bombers van acompanyar ahir la mainada en un recorregut pel bosc als peus del castell de Montroig, un dels punts que les flames van assotar de valent. Just davant d'on eren els nens, a l'altra banda de la carretera, hi va morir calcinat un ramat sencer d'ovelles d'un ramader de Biure. Els pastors han clavat dos cranis dels animals cremats als troncs d'una alzina com a recordatori de la massacre.

A alguns dels infants, però, no els fan cap falta els detalls macabres perquè ja van viure un considerable estrès entre el 22 i el 25 de juliol, quan va cremar mitja comarca. "En general ho estan enfocant bé, però alguns van veure l'home que va morir d'un atac de cor a Llers, i hi ha nens que han vingut amb recança perquè el foc els va cremar la casa. Una altra nena deia que no volia venir perquè li feien pena els arbres cremats. L'hem dut perquè vegi com ja rebroten", explica la psicòloga del cos de bombers Anna Sobirà, que també ha participat en els tallers previs a la visita a bosc que es fan a les escoles.

Durant el matí, als vailets se'ls parla de les diferents disciplines que engloba la gestió del paisatge. Com l'abandonament de l'agricultura ha provocat que l'extensió forestal hagi crescut descontroladament en el darrer segle, com les espècies autòctones tenen defenses naturals contra un fenomen, el foc, natural en els cicles dels boscos mediterranis -efectivament, les alzines sureres de la zona ja rebroten amb força-, per què abans hi havia focs però no incendis, la importància de la tala selectiva i de la recuperació dels combustibles vegetals en la gestió del bosc. Per sobre de la pista que puja cap al castell, es veu el cim d'un turó on el foc ha deixat a la vista antigues feixes de conreus de vinya. "A mitjans del segle XX s'abandonen aquests conreus i la disminució de l'aprofitament dels recursos forestals implica estructures més vulnerables als grans incendis", explica la tècnica de la Fundació Pau Costa Helena Ballart. El resum, que allò de que un esquirol pugui travessar Catalunya d'un arbre a un altre no és precisament bo.

Els infants van seguir amb atenció les explicacions dels diferents monitors i també van tenir ocasió de fer-los preguntes i resoldre els seus dubtes sobre l'incendi. Per la seva banda, els bombers van ensenyar-los consigues de seguretat a seguir en cas d'incendi -el PAS, és a dir, Protegir, Alertar i Socórrer.

I és que la majoria dels nens de la zona tenen uns recors molt vívids d'aquells dies. Els alumnes del CEIP Castell Cabrera de Sant Climent Sescebes recorden perfectament aquells dies: la Joana, una altra Joana, la Carla, la Berta, la Sara i en Pol expliquen evocave ahir que "tot el cel era vermell i els pares van haver de marxar a apagar el foc d'un terreny que tenim i estava espantada perquè no els funcionava el mòbil", explica una de les nenes. Tots saben d'algú que va tenir el foc arran de casa -la Sara té una tia que, explica, té una gossa malalta perquè el fum li va afectar els pulmons- i tenen molt present que, arran del foc a la Jonquera, a Portbou hi van morir un pare i una filla. També saben que hi ha nens que van perdre la casa, i que formen part de la mateixa excursió. Què els dirien? En Pol abaixa la vista. "No crec que els pogués dir res", diu en veu baixa.