Els instituts de ciències de l'educació Josep Pallach, de la Universitat de Girona i de la Universitat de Barcelona, han posat sobre la taula la diversitat religiosa, l'educació integral i la democràcia en el vuitè simposi Llengua, Educació i Immigració, que es va celebrar dijous i divendres al Centre Cultural La Mercè de Girona. Darrere l'elecció d'aquest tema hi ha el convenciment dels organitzadors que cal "encaixar el fet religiós" en "una escola -laica- que respiri cultura democràtica", a més de la constatació que cal donar resposta a "reptes" com ara quin impacte han de tenir les religions en l'organització de l'escola o si han d'estar presents en els programes educatius, entre altres qüestions.
L'obertura del simposi, dijous, va anar a càrrec de Rafael Díaz-Salazar, de la Universidad Complutense de Madrid, qui va exposar "Identitats comunitàries, religions públiques i democràcia laica". El programa va continuar debatent l'encaix de la formació religiosa en l'educació laica, amb dos experts de les universitats de Barcelona (Jaume Trilla) i la Pontificia de Salamanca (José Luis Corzo) confrontant opinions. Maria del Mar Griera, integrant de l'equip d'Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), de la Universitat Autònoma de Barcelona, va oferir l'última conferència del dia, "Diversitat religiosa, secularització i noves formes d'espiritualitat a Catalunya: una mirada sociològica".
Divendres va agafar el relleu Jordi Moreras, també de l'Autònoma, pronunciant "De l'Islam trasplantat a l'Islam domesticat. Crònica d'una desubicació anunciada (1974-2014)". Es va realitzar una altra taula de debat, en aquesta ocasió per analitzar la resposta de l'educació a la diversitat religiosa i amb les aportacions de Teresa Guardans, del Centre d'Estudi de les Tradicions de Saviesa; Jordi Nomen, de l'escola barcelonina Sadako; i Lluís Ylla, de la Fundació Jesuïtes Educació. Abans que Carles Torner, de la Facultat de Comunicació Blanquerna, tanqués la programació de conferències amb "Entre el fonamentalisme i la indiferència, el diàleg", es va presentar una guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius editada per la Direcció general d'Afers Religiosos -es tracta de La laïcitat acollidora i la va introduir Joan Canimas, de l'Observatori d'ètica aplicada a la intervenció social, psicoeducativa i sociosanitària.
El cas d'Olot a estudi
Al costat de les ponències, l'altra pota del simposi va ser l'exposició d'experiències concretes i investigacions com la realitzada pels professors de la Universitat de Girona Jordi Feu i Xavier Casademont, que han estudiat el cas d'Olot tot buscant la relació entre la diversitat religiosa i l'urbanisme. Tal com expliquen en el seu treball, la immigració estrangera a la capital de la Garrotxa es va començar a notar a finals de la dècada dels 70, tot i que els fluxos de població més importants es van repartir en dos períodes: entre finals dels anys 80 i durant els 90, quan "la immigració, sobretot la que prové del Marroc i de Gàmbia, deixa de ser considerada conjuntural per convertir-se en una realitat estructural a la ciutat"; i del 2000 al 2008, llavors amb una varietat més gran de procedències marcada per l'arribada d'immigrants indis i xinesos, i en menor mesura de l'Europa de l'Est i de Sud-amèrica. En aquesta última onada, els experts destaquen els canvis estructurals que va viure Olot i que van afectar tant l'urbanisme com les infraestructures, les famílies o la situació social, entre d'altres factors. Una altra de les seves conclusions és que la disparitat d'orígens va anar acompanyada d'una diversitat religiosa i de la voluntat de cada col·lectiu de viure la seva religiositat a la ciutat, però no tan sols de manera individual sinó també col·lectiva. L'evolució de les relacions entre els poders públics i les entitats religioses en l'àmbit de l'educació -a Catalunya i des del 1978- van centrar una altra comunicació, realitzada pel professor de la Universitat de Vic Jaume Codina, qui remarca que "l'única matèria on l'alumnat estudia de manera separada i aïllada és la religió".
Vel i crucifix a l'escola pública
Provinent de la Universitat de València, Mar Cosín va presentar un treball que analitza la simbologia religiosa a l'escola pública, centrant-se en el vel islàmic i els crucifixos, sobre la qual considera que "fa entreveure el caràcter multicultural d'una societat" alhora que "suposa una font de conflictes". Un altre dels experts que van participar en el simposi, Salam Adlbi Sibai, de la Complutense de Madrid, va plantejar un punt de partida per estudiar la realitat de l'alumnat que pertany a la minoria musulmana.
