20 de desembre de 2012
20.12.2012

Els naixements es continuen reduint el 2012 mentre que les morts augmenten

L'envelliment de la població manté la línia ascendent, que va començar el 2009

20.12.2012 | 11:36
Un nounat en una incubadora a l´Hospital Doctor Josep Trueta de Girona, en una imatge d´arxiu.

Entre gener i juny d'aquest any han nascut 223.853 nens a l'Estat, xifra que suposa un descens del 2,7% respecte al mateix període de 2011; alhora que el nombre de morts ha augmentat el 9,7 per cent, fins a les 217.017. Aquestes dades, difoses ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), reflecteixen que l'envelliment de la població espanyola continua el camí ascendent iniciat el 2009, primer any en el qual va començar a baixar la natalitat a l'Estat espanyol.

Segons l'enquesta Moviment Natural de la Població i Indicadors Demogràfics Bàsics, la caiguda dels naixements es deu tant al menor nombre de dones en edat fèrtil com la menor fecunditat observada tant entre dones espanyoles com estrangeres.

Natalitat i mortalitat a Girona
A les comarques de Girona, la taxa de natalitat entre el juliol de 2011 i juny de 2012 va ser de l'11,36 per cada mil habitants, del 8,24 pel que fa a la mortalitat i del 3,50 en el que respecte als casaments; en tot el 2011, les taxes van ser d'11,73, 7,86 i 3,5, respectivament.

El percentatge de naixements de mare estrangera ha baixat de manera més accentuada que el de les espanyoles i s'ha situat en el 18,7% del total, enfront del 19,1% de 2011. L'edat mitjana de la maternitat també continua el seu camí, en aquest cas ascendent, i ja supera els 31,5 anys (32,1 entre les espanyoles i 29 en les estrangeres). L'edat a la qual les dones tenen el seu primer fill és de 30,2 anys.

Durant el primer semestre de 2012, el nombre de matrimonis va augmentar el 5,2% respecte del mateix període de l'any anterior i va assolir la xifra de 73.217, encara que només hagin contret matrimoni 3,5 parelles per cada mil habitants.

Les dades definitives de 2011 publicades per l'INE indiquen que l'any passat van néixer 470.553 nens, un 3% menys que el 2010, i un 9,2% menys que el 2008, quan el nombre de naixements va assolir el seu màxim de 25 anys.

El nombre mitjà de fills per dona es va reduir fins a 1,36 (1,32 les espanyoles i 1,55 les estrangeres), enfront a l'1,38 de 2010, de manera que la taxa bruta de natalitat es va situar en 10,2 nascuts per cada mil habitants. L'any passat també va disminuir el percentatge de naixements de mare ?estrangera, passant del 20,4% del total el 2010 al 19,1%. Una altra de les dades que reflecteix l'enquesta és que el 37,4 % dels nens nascuts a l'Estat el 2011 eren fills de mares no casades.

El 2011 van morir a l'Estat espanyol 386.017 persones, un 1,5 % més que el 2010 i la taxa bruta de mortalitat es va situar en 8,37 morts per cada mil habitants, mentre que la de mortalitat infantil va ser de 3,14 defuncions per cada mil nascuts. El creixement vegetatiu (diferència entre naixements i defuncions) es va reduir fins a 84.536 persones el 2011, un 19,5% menys que en l'any anterior.

L'INE destaca que les persones estrangeres residents a Espanya que van morir el 2011 van representar el 2,4% del total, malgrat que aquest col·lectiu suposa més de l'11% de la població resident; cosa que s'explica perquè es tracta d'una població molt més jove que l'espanyola.

Un total de 161.724 parelles van contraure matrimoni l'any passat, un 4,2% menys que el 2010 i l'edat mitjana del matrimoni es va situar en 36,2 anys per als homes i 33,1 per a les dones. Respecte al tipus de parella, en el 19,8% dels matrimonis celebrats amb cònjuges de diferent sexe almenys un era estranger. D'altra banda, del total de matrimonis registrats el 2011, un 2,2% van correspondre a parelles del mateix sexe (3.540).

Per comunitats autònomes, el 2011 els naixements es van reduir a totes, excepte al principat d'Astúries; una tendència que s'ha mantingut en els sis primers mesos de 2012. Les taxes de mortalitat més elevades es van observar a Astúries (amb 12,5 morts per cada mil habitants), Galícia (11,5) i Castella i Lleó (11,5). El creixement vegetatiu és negatiu en sis comunitats autònomes, és a dir les cinc de 2010 (Galícia, Castella i Lleó, Astúries, Extremadura i Aragó) més Cantàbria.

L'esperança de vida més alta es troba a la Comunitat de Madrid (83,5 anys), Navarra (83,4) i Castella i Lleó (82,9), mentre que a l'extrem oposat hi ha Andalusia (80,7), Astúries (81,0) i Canàries (81,3), a més de Ceuta-Melilla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook