En hores, dies, fins i tot potser quan aquest article ja estigui a la rotativa, es confirmarà l'entrada de l'alcalde de Figueres, Santi Vila, en el nou govern d'Artur Mas. Només una sorpresa majúscula evitaria aquest nomenament que és un secret conegut per tothom des de fa dies. La confirmació oficial serà el punt i final a l'etapa de Vila al capdavant del consistori de la capital altempordanesa i l'inici de l'era Marta Felip.

L'actual primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Figueres és l'escollida per substituir Vila. Com ja és habitual en qualsevol relleu, ja sigui en l'àmbit privat o el públic, els comentaris al voltant del futur líder estan a l'ordre del dia i sembla que, en el cas de Felip, predomina una opinió. Els figuerencs no la coneixen.

A partir d'aquí he escoltat de tot durant els darrers dies. Ciutadans i companys de feina que mostren una confiança cega envers la futura alcaldessa i d'altres persones que, tot al contrari, ja només hi veuen problemes. Com en aquesta vida, en el punt mig moltes vegades està el camí més assenyat i lògic.

Felip té només un any i mig d'experiència política però el seu bagatge professional dins el món de l'administració local supera amb escreix el de la majoria de regidors de, com a mínim, l'Alt Empordà. Inexperiència política però veterania professional. Sincerament, la combinació no té per què ser dolenta. Tot el contrari. Quan Felip fa dos anys va decidir entrar a formar part de la llista de Vila, com a número 2, de ben segur que no es podia imaginar que a principis del 2013 seria nomenada alcaldessa de Figueres. Però en aquesta vida ningú tria quan les oportunitats arriben. O puges al tren o et quedes a l'estació mirant com altres s'arrisquen i inicien un nou viatge. El cas de Santi Vila és similar al de Felip. Tots dos es trobaran en un càrrec que els fa il·lusió però que hi arriben més aviat del que havien previst. La responsabilitat que els cau a tots dos al damunt és més que notable perquè la situació, tant a la Generalitat com a l'Ajuntament, és molt complicada. De moment cal lloar que s'arrisquin i, lluny de partidismes, cal desitjar-los sort. La necessitaran. Ens espera un 2013 complicat però, alhora, apassionant.