23 de desembre de 2012
23.12.2012

Concursos versus model sanitari

Abans de la privatització del CAP de l'Escala, dos casos ja van fer replantejar el sistema d'adjudicacions

23.12.2012 | 01:00
Concursos versus model sanitari

L'adjudicació de la gestió del CAP de l'Escala i de 7 consultoris locals de l'Alt i Baix Empordà a la multinacional Eulen ha aixecat molta polseguera aquests últims dies. Per primer cop a Catalunya una empresa privada opta a dirigir uns centres de salut trencant així l'anomenat "model sanitari català" vertebrat per una relació entre les administracions locals, el Govern i els proveïdors sanitaris sense ànim de lucre.
La conselleria de Salut defensa que el procés s'ha fet d'acord amb les bases d'un concurs que, des de fa 20 anys, permet que qualsevol entitat pública o privada pugui gestionar un centre sanitari. Fins ara, però, cap empresa amb afany de lucre havia fet el pas. Amb l'adjudicació d'Eulen, polítics de diversos colors, professionals i usuaris han demanat que es reobri el debat sobre la regulació d'aquests concursos. Eulen ha estat la gota que ha fet vessar el got, però no ha estat l'únic cas.
A Igualada, l'adjudicació d'un CAP va portar un diputat del PSC als tribunals l'any 2011. Al concurs per gestionar aquest centre sanitari s'hi van presentar dos proveïdors: per un costat, una entitat de base associativa (EBA) formada per professionals de la salut, i per l'altre, el Consorci Sanitari de l'Anoia (CSA), que ja dirigia centres de Salut a la Regió.
El CatSalut va adjudicar a aquesta última empresa la gestió definitiva del CAP, un fet que va portar l'EBA a denunciar el procés al·legant que l'adjudicació es va fer desestimant un informe jurídic del mateix CatSalut, que ho desaconsellava perquè el CSA era participat pel CatSalut en un 60%. La llei estipula que els "mitjans propis" participats pel CatSalut no poden licitar en un concurs convocat pel propi organisme.
L'EBA que aspirava a la gestió del CAP va denunciar que el procés havia seguit "interessos polítics" i va acabar querellant-se per prevaricació contra l'exdirector del CatSalut i diputat socialista l'any 2011, Josep Maria Sabaté.

El cas Oximeplus
A finals de 2008 la conselleria de Salut, llavors a mans del PSC, va plantejar-se anul·lar una adjudicació de 211 milions a una empresa desconeguda que va guanyar el concurs per gestionar el servei d'oxigenoteràpia (que afecta 50.000 persones a Catalunya).
L'empresa en qüestió era Oximeplus, i va superar quatre multinacionals reconegudes i amb experiència en el sector.
Segons informacions publicades a La Vanguardia, el fet que Oximeplus es presentés per primer cop en un concurs de tal magnitud sense estructura industrial coneguda va fer saltar les alarmes dels pneumòlegs, satisfets amb els serveis que prestaven les quatre multinacionals restants: Air Products-Carburos Médica, Oximesa-Praxair, Abelló-Linde y Air Liquide.
El sector va queixar-se obertament a la conselleria i va posar en dubte la legalitat del concurs. Tot i que el CatSalut va defensar-ne la legalitat i va descartar l'anulació. Pocs mesos després, Oximeplus va acabar renunciant a tres dels nou contractes que havia guanyat al concurs, provocant l'enuig de les altres empreses.
CiU i PP van aprofitar per portar aquesta polèmica al Parlament demanant la compareixença de la consellera Marina Geli i preguntant-se quins van ser els barems i els criteris utilitzats per redactar les bases del concurs, i quina informació van presentar les empreses que concursaven.
El concurs d'Eulen també ha despertat reticències com les d'Igualada i Oximeplus. Els alcaldes de l'Escala, Estanis Puig (PSC), i de Figueres, Santi Vila (CiU), van demanar recentment que es revisessin les bases d'aquests concursos per evitar que s'obri la veda a futures privatitzacions en altres centres sanitaris. Professionals de la Fundació Salut Empordà (actual gestora del CAP) dubten que l'adjudicació hagi estat parcial i han presentat al·legacions per recuperar una puntuació que consideren justa.
Els casos Igualada i Oximeplus difereixen en un aspecte al d'Eulen: les polèmiques giraven al voltant d'empreses sanitàries. En el cas del CAP de l'Escala, la clau de volta de tot debat és si les bases d'un concurs poden provocar un canvi de model sanitari deixant entrar una empresa privada aliena al sector.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook