Hi ha persones imprescindibles. Són aquelles que quan se'ns en van les trobem a faltar tota la vida. Són les que treballen pels altres sense esperar res a canvi. Les que ens fan feliços amb les seves obres, amb els seus actes. Les que cada dia fan del món un lloc millor. Les que ens fan fàcil el que és difícil. Les que ens escolten. Les que ens diuen les veritats. Les que ens fan costat. Les que ens fan companyia. Les que lluiten sempre. Les que estimen la vida. Les que estimen la seva gent, encara que no ho diguin. Les que estimen el seu poble, encara que no ho pregonin. Les que treballen molt, però tan discretament, que de vegades no es nota. Les que haurien de viure sempre perquè no ens podem imaginar la vida sense elles. Avui ens ha marxat una persona imprescindible. Un amic, un company. Un tossenc, un regidor. El nostre Síndic del Pelegrí. En Francisco Colomer. Una de les persones més nobles i honestes que haurem conegut en tota la nostra vida. Una de les persones a qui més trobaré a faltar tots els anys que em queden per viure.