Els educadors de les comarques de Girona han recuperat el Moviment de Renovació Pedagògica a la demarcació, que ahir es va presentar públicament a la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG.
El Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) de Girona està integrat per educadors, tant del vessant docent com social, que treballen amb infants i joves de fins a 18 anys. Les prioritats del seu pla de treball -recollit en el manifest fundacional- inclouen la voluntat de difondre les bones pràctiques educatives, promoure debats pedagògics, reivindicar la qualitat de tots els serveis públics destinats a la infància i la joventut o crear grups de treball que promoguin la col·laboració i la innovació. Entre els principis d'aquest col·lectiu destaquen treballar "per una escola pública, democràtica, arrelada a l'entorn i a l'actualitat, laica i coeducativa"; defensar el model d'escola catalana actual reivindicant, entre d'altres aspectes, el bon resultat de la immersió lingüística; o l'aposta per una escola que garanteixi la igualtat d'oportunitats, la inclusió social i cultural. Perquè tot això sigui possible, el col·lectiu apunta que demanarà als representants polítics i socials que l'educació sigui "una prioritat a nivell municipal i nacional".
La decisió de crear un Moviment de Renovació Pedagògica a Girona -tot i que la demarcació sempre hi ha estat implicada- va sorgir a la segona edició de les Jornades "Repensem l'escola" que organitza la Fundació SER.GI.
L'abast de les retallades
En consideració del sots-presient de SER.GI, Albert Quintana, "era un acte de justícia que a Girona es pogués reprendre el Moviment de Renovació Pedagògica", que -tal com va manifestar- ha de tenir la innovació, la il·lusió i la professionalitat com a motors. Quintana va destacar "la importància de fer una plataforma d'educadors en uns moments difícils" per la crisi, que es concreten en problemes econòmics a les famílies, retallades als centres educatius o en els projectes de cooperació entre l'escola i el seu entorn, i que, tant en un cas com en els altres, sempre afecten els infants. El responsable de la fundació també va ressaltar el valor de "reforçar la dimensió col·lectiva dels educadors, perquè estem en temps d'amenaces amb la Llei Wert"; una llei que -d'acord amb la seva argumentació- "xoca frontalment amb el Moviment de Renovació Pedagògica" no només pel tema lingüístic sinó pel concepte d'educació que promou.
Abans de la seva intervenció i de la lectura del manifest, el professor Salomó Marquès va contextualitzar les arrels històriques d'un moviment que estava consolidat a les comarques de Girona a la dècada dels anys 80, però que només s'ha mantingut al Ripollès, i que té entre els seus referents un document elaborat el 1975 i encara amb molts objectius pendents d'assolir. Marquès va concloure que "avui es reprèn un moviment que té una història", assegurant que "som els hereus dels mestres públics de l'escola rural de l'Alt Empordà del 1903".
