Fa pocs dies, tractant sobre el conveni urbanístic de la plaça de braus, que van signar el 2006 l'Ajuntament de Lloret de Mar i la propietària dels terrenys -Zulueta SL-, el regidor d'ICV d'aquella època, Antoni Garcia, advertia que el document contenia una permuta entre les dues parts, que al seu entendre era més beneficiosa per a la companyia i que "ara no se'n parla", va assegurar. Concretament, el regidor es referia a una de les condicions d'aquell conveni que preveia que l'Ajuntament es quedés el subterrani de la plaça de braus i, a canvi, l'empresa adquiria una parcel·la a la zona del Rieral, que era un dels barris en expansió a la població.
Així, doncs, el 27 de desembre de 2011, quan la propietària dels terrenys i del conveni ja era Development Diagnostic Company SL (DDC) -empresa d'Andrei Petrov, el suposat cap de la màfia russa a Lloret- perquè els havia comprat a Zulueta, es va aprovar en Junta de Govern Local la permuta, com ja preveïa el conveni inicial. De fet, s'aprovava en aquell moment -segons consta en l'acord de la Junta de Govern- "un cop feta l'escriptura de declaració d'obra nova". Avaluant l'acord, doncs, fonts expertes consultades asseguren que no és gens habitual que la valoració de dues parcel·les a intercanviar sigui tan exacte, ja que ha de ser similar, però no igual. Hi ha un marge legal previst.
Cal tenir en compte que la diferència en aquest cas va ser de només 23 cèntims, ja que la parcel·la que era propietat de l'Ajuntament va ser valorada en 436.563,51 euros i la de la plaça de braus en 436.563,74 euros. En concret, es tractava d'un espai del barri del Rieral de 1.813 metres quadrats edificables amb planta baixa més quatre pisos, que era propietat municipal i se cedia a DDC. I, per contra, la companyia cedia a l'Ajuntament, la planta subterrània -1 de la plaça de braus, amb una superfície construïda de 1.458,10 metres quadrats amb entrada i sortida a l'exterior i accessos verticals. I que era considerada com a zona d'equipament públic.
Les mateixes fonts, a banda de posar l'accent en la coincidència en el preu, també apunten que cal tenir en compte que mentre la parcel·la que dóna l'Ajuntament és edificatòria, allò a permutar són una zona del total dels terrenys de la plaça de braus, concretament el subterrani primer per a equipament públic. I, per tant, s'hauria de tenir en compte també el benefici que es podia arribar a treure. Diari de Girona, però, no ha pogut tenir accés a l'informe municipal de valoració i, per tant, no es coneix amb exactitud quins eren els detalls de la valoració que se'n feia d'una i altra parcel·la.
Per altra banda, les fonts expertes asseguren també que en aquest tipus de tràmits, encara que la permuta és inferior al 25% dels recursos ordinaris pressupostats, s'hauria d'haver donat compte al departament de Governació abans de la resolució definitiva, com ho indicaria l'article 40.1, c del Decret 336/1988, Reglament de Patrimoni. Però de l'acord de Junta de Govern sembla despendre's que aquest pas es va donar després, ja que és un dels punts de l'acord.
El conveni
A banda de la permuta, doncs, cal recordar que el Conveni també preveia enderrocar la plaça de braus, fer un aparcament a la part inferior per a 400 places com a mínim i un edifici amb usos comercials i esportius i urbanitzar l'espai, fent una plaça pública sobre l'aparcament. Posteriorment, però, es va aprovar un canvi d'usos en algunes parts, que van permetre fer més espai comercial a l'empresa, en comptes del d'oficines. Aquesta aprovació va aixecar les crítiques de l'oposició de llavors. I també l'aprovació de la bonificació del 50% dels impostos de construcció a l'empresa DDC, que va suposar un estalvi de 133.500 euros.
