12 de març de 2013
12.03.2013
40 Años
40 Años

Un estudi proposa treure els nius de formiga argentina a les Gavarres

Una investigadora de la UdG ha fet un seguiment de l'expansió d'aquesta espècie durant l'hivern

12.03.2013 | 06:59

La investigadora de la Universitat de Girona (UdG) Mireia Díaz ha fet un estudi comparatiu per tal de determinar quins són els llocs preferits la formiga argentina per construir els seus "nius d'hivern" i quina és la inversió energètica en reines de les colònies en una zona nativa d'Argentina i a la zona envaïda dels massissos gironins de Gavarres i Cadiretes. Amb aquest estudi, la biòloga s'ha proposat determinar si les estratègies de la formiga argentina són intrínseques o s'han adquirit amb el pas a espècie invasora.
Díaz també ha determinat amb aquest estudi la dinàmica espacial dels nius de formiga argentina i ha avaluat el mètode de control proposat durant dos hiverns consecutius. Després, per entendre millor la interacció entre una de les espècies de formiga nativa més freqüentment relacionada amb la formiga argentina, la Plagiolepis pygmaea, s'han determinat els factors que promouen l'intercanvi de nius entre aquestes espècies.
La investigadora ha detectat que el comportament de la formiga argentina per niar a l'hivern sembla ser intrínsec i el seu èxit com a espècie invasora no es basa ni en un canvi en l'organització social ni en la seva manera de niar associat a la introducció a nous hàbitats. D'altra banda, les diferències en inversió energètica en reines semblen respondre als diferents contextos ecològics de les zones estudiades. Per tant, aquesta espècie podria patir un canvi en les seves estratègies biològiques per tal de convertir-se en invasora. Davant aquesta situació, Mireia Díaz suggereix centrar la gestió de la invasió mitjançant l'extirpació manual de nius, cada any a l'hivern.
Finalment, la formiga argentina en el front de la invasió sembla perjudicar l'autòctona Plagiolepis pygmaea disminuint la seva presència en aquestes àrees. No obstant, la plasticitat d'aquesta petita formiga en el comportament per fer nius i en l'activitat de la colònia li permet conviure amb l'argentina en aquestes zones.
Contràriament, al centre de la invasió, la formiga argentina sembla beneficiar l'autòctona augmentant la seva presència gràcies a que L. humile li disminueix la pressió competitiva retraient altres formigues natives, i a l'existència d'un cert grau d'habituació entre les dues espècies. Aquests nius poden ser la clau per a la dispersió de l'espècie i la invasió de nous hàbitats. Els mètodes més emprats fins ara per eliminar les poblacions de formiga argentina eren els productes químics que no estan permesos en àrees naturals protegides. Per això, l'estudi proposa que un mètode de control podria ser l'extirpació manual.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook