19 de març de 2013
19.03.2013

Carta oberta al president d'Unió a Girona, Joan Cañada

19.03.2013 | 00:00
Carta oberta al president d'Unió a Girona, Joan Cañada

"Pregunta als padrins de Barcelona si no tinc perfil per tapar-los les vergonyes del Cas Treball (entre d'altres) i evitar la imputació; i fins i tot la presó d'algun d'ells"

En primer lloc, president t'he de dir que comptem amb una premsa lliure i això em permet substanciar-hi el que tu em negues, perquè em vas comunicar unes conclusions del perquè era castigat sense obertura de cap expedient i sense la meva participació. I esclar, en el secretisme que heu imposat no tinc opcions de defensar ni els meus interesos, ni la meva dignitat.
En segon lloc, et demano que no t'avinguis a dir mentides per salvar no se sap què ni a qui. Malgrat les nostres discrepàncies, et pressuposo una categoria que, amb la teva actitud, estàs dilapidant, com l'aigua de les onades quan es troba amb la sorra de la platja. És cert que tu em vas parlar de la meva falta de perfil adient per ocupar un càrrec determinat i concret al voltant del nou president de la Diputació, i si recordes, jo no vaig objectar res. Però no em vas dir tota la veritat, perquè jo no sabia que un dels mèrits era que havia de tenir el sou embargat o no ser amic de Josep M. Amargant. Això s'avisa, home. Encara restava adjudicar la resta de càrrecs.
Cada setmana, des del 29 de gener, em deies que en els propers dies s'arreglaria el meu tema. Fins que fa dos divendres m'anuncies que he estat castigat per tres causes: el meu grup de teatre ha sortit a premsa implicat en el cas Torramadé, sóc amic de Minerva i sóc amic de Josep M. Amargant. Mare meva, quina acusació més ridícula i infantil. Amb aquests arguments que t'han estat dictats per el Sr. Toni Font i la Sra. Montse Surroca, entre altres, has cobert de miseria la teva presidència, que et va arribar pel dit generós de Barcelona, tot i que va estar avalada per l'acceptació del Comitè Executiu Intercomarcal d'Unió. Has tingut una bona oportunitat per exercir de president i has preferit fer de noi dels encàrrecs. Mai m'havies dit, tal com comentes a la premsa, que no tinc perfil per a cap càrrec. Ostres, president, això és molt fort, perquè fa molts anys que sóc la veu amable davant la militància, l'expert en redacció d'actes, el coordinador de comitès comarcals atès el meu coneixement dels estatuts i el reglament, l'encarregat d'explicar el que és Unió als nous militants... He participat en tertúlies de ràdio en nom del partit, he redactat discursos i articles per altres, he estat responsable de campanyes electorals, he portat candidats per tot el territori fent de xofer, presentador, organitzador d'actes... He aportat autobusos plens de gent de diferents col·lectius quan calia per al major lluiment del nostre líder, he presentat i promocionat a diferents diputats i diputades, quan se m'ha demanat... Segueixo? Mai he tingut horaris i arribava a casa, moltes vegades de matinada, cansat, però content, perquè jo sóc dels que creu en el projecte d'Unió. I, ara, dius que no tinc perfil? Primera notícia, ja que fins a la data del teu nomenament se m'havia dit el contrari I sempre fent un pas enrere perquè quedès palès que jo tan sols era un humil servidor de persones del meu partit. Sap què penso quan llegeixo el seu menyspreu cap a les meves capacitats demostrades? "Dios que buen criado, si tuviera buen señor"!
Pregunta als teus padrins de Barcelona si no tinc perfil per tapar-los-hi les vergonyes del Cas Treball (entre d'altres) i evitar la imputació; i fins i tot la presó d'algun d'ells. Pregunta, pregunta... ?Esclar, com que ja s'ha susbtanciat aquest cas, ara ja no tinc perfil. I amb la major mostra de manca d'humanisme, aquest que es pregona en la nostra ideologia, tu, el Sr. Toni Font i la Sra. Montse Surroca m'envieu a l'atur a menys de dos anys de la meva jubilació, amb la minva econòmica que això em suposa.
Mira, Joan , jo aspirava a retirar-me amb el reconeixement del partit per la feina feta. I el que he fet amb Minerva Amador creia que era un mèrit més de la meva trajectòria. Perquè mostrar solidaritat emocional i propiciar un acord entre les parts és el que jo he après al meu partit, a més de per cristià i per tarannà personal. Veig que per tu, això és una assignatura pendent
M'heu robat la feina, els recursos econòmics, el meu projecte vital i, ara, intenteu robar-me la dignitat amb el tema del perfil. M'heu portat a una situació límit, on no queda res més que lluitar i ho faré! No ho dubtis, president! L'opinió pública mereix tota la informació que fins ara se li ha sostret. I, tal com es diu: "E la nave va".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook