Pensa el periodista que aquell home que s'està bevent amb tota tranquil·litat un cafè en una terrassa passaria per Alfons López Tena, si no fos perquè aquest fa 10 minuts que està en un acte de Solidaritat Catalana, al costat de Toni Strubell i Albert Pont. Però en arribar a l'auditori Josep Irla tothom està esperant López Tena, que realment era qui s'estava a la terrassa, segurament perquè, home de món, sap que la núvia sempre ha de fer esperar els convidats i el nuvi. Arriba amb el retard de10 minuts de rigor sense que sonin els acords de la Marxa Nupcial, i no triga gaire a demostrar que a l'antic Can Panella -ara Ca l'Ivan- continuen fent el cafè carregat: poc després de començar ja etziba un "deixem-nos de declaracions de sobirania i anem per a la declaració d'independència" que pronunciat en la seu gironina de la Generalitat fa tremolar el quadre monumental El gran dia de Girona, que si cau pot acabar amb la meitat de la militància de SI congregada a la conferència.

Poc abans, la presentació de l'acte va anar a càrrec de l'exdiputat de Solidaritat, Toni Strubell, qui -si se'm permet el símil taurí- va posar bé el toro a López Tena comparant el cas català amb el dels EUA, una declaració unilateral reconeguda i acceptada per tothom. Almenys avui en dia.

Encara abans de López Tena va parlar Albert Pont, especialista en dret internacional i autor del llibre Delenda est Hispania, el qual es va mostrar optimista amb el camí d'escissió iniciat i va enumerar cinc fites, en gran part complertes: una manifestació multitudinària, la manca de voluntat de pactar del govern espanyol, eleccions en clau plebiscitària, declaració de sobirania, i finalment una Declaració d'Independència o bé una consulta que referendi la voluntat popular.

Llavors era ja el torn de López Tena. Home vehement i de poca elevada estatura, té uns ulls petits que per algun obscur motiu -qui sap si hores d'entrenament previ- es tornen saltaires com dues pilotes de ping pong i miren fixament quan vol emfatitzar un fragment de la seva exposició, cosa que succeiex amb prou freqüència com perquè alguns assistents oblidin el perill de desclavament del quadre de Martí Alsina i estiguin més preocupats per localitzar un oftalmòleg a la sala. Mentrestant Tena -pentinat impecable: si no fos perquè es tracta d'una tradició demodé i, sobretot, espanyola, es diria que du el cabell tallat a navalla- segueix a la seva i assegura que l'Estat Català no quedarà fora de la UE "a menys que així no ho vulguem i decidim els catalans". Això sí: el nou Estat s'haurà de reubicar dins de la UE a través d'un nou tractat, però mentre aquest no se signi "la nostra ciutadania no es veurà afectada per cap canvi".

Entre el públic, sobretot simpatitzants d'edat avançada, fet que no deixa de ser sorprenent en la convocatòria d'un partit radicalment independentista. Deu ser que els joves se'ls va endur la CUP en les passades eleccions i encara no els ha tornat. Un no imagina el centenar llarg d'assistents a l'acte, fent un escrache a la Moncloa per demanar la independència. Així que prop de les deu alguns ja comencen a enfilar la sortida, que a les articulacions no els convé dues hores d'immobilitat i a més el sopar es refreda. Deixem López Tena allà, discutint i responent. És el que jo dic, que a Ca l'Ivan -abans Can Panella- fan el cafè molt carregat.