La sentència és clara: "procedeix" investigar Paloma Escribano Noguer per possible fals testimoni durant el judici contra la seva parella sentimental, Porfirio Fernández Terrón, condemnat a 17,5 anys de presó per l'assassinat del directiu bancari Rafael Mora Torrent. Després que el jurat popular trobés culpable el processat només quedava imposar-li la pena però la magistrada-presidenta del tribunal, Fátima Ramírez, també ha donat ordre de remetre la sentència al Jutjat d'Instrucció de Girona per tal que s'esclareixi si la parella de l'assassí ha mentit. El fiscal Víctor Pillado ja va anunciar durant la vista oral que estudiaria perseguir-la penalment per aquest fet.

La testimoni va ser informada durant el judici que no tenia obligació de declarar perquè era la parella del processat però que si decidia fer-ho "estava obligada a dir la veritat". I la seva veritat no va coincidir amb la de la resta de testimonis, ni tan sols amb la de la seva filla, qui va arribar a contradir-la. Així, la vídua del difunt -estaven separats- i alhora amant de l'assassí, va assegurar que el dia del crim, 18 de setembre de 2009, Porfirio Fernández Terrón no va sortir de casa aquell matí sinó que va ser ella que va abandonar el domicili en rebre la trucada de la seva filla, que li va comunicar la mort del directiu bancari. No obstant, "el jurat, a partir de proves objectives i declaracions d'altres testimonis, ha declarat provat que l'acusat va ser qui va matar" Rafael Mora Torrent.

Per tant, el que ha quedat provat és que el condemnat "va abandonar el domicili on vivia amb Paloma i va arribar a l'aparcament on estacionava el vehicle la víctima al voltant de les 7 del matí per tornar a l'esmentat domicili pels volts de les 8 del matí". Una versió que no quadra en absolut amb la d'Escribano Noguer.

Els fonaments

La sentència recull el fonament del jurat popular per condemnar l'assassí del directiu bancari però afegeix un detall rellevant: obliga a pagar les costes de la primera acusació particular -exercida pel lletrat Carles Monguilod- sense incloure les de la segona acusació -representada pel lletrat Sebastián Ruiz-, a qui la mateixa magistrada-presidenta va haver de recordar durant el judici que ell havia d'actuar en contra dels interessos del processat. Monguilod representava el germà del difunt mentre que Ruiz actuava per encàrrec de la germana de l'amant de l'assassí una vegada aquesta darrera va quedar expulsada de l'acusació particular en demostrar-se que mantenia una relació amb Porfirio Fernández Terrón, a qui no ha deixat de visitar a la presó durant tot aquest temps.

La decisió de la jutgessa també obliga el processat a pagar 270.000 euros als dos fills de Rafael Mora Torrent i 25.000 euros als seu germà.

En total, hi ha set fonaments que van motivar el veredicte del jurat popular i han sigut tingut en compte per la magistrada a l'hora d'imposar la pena per assassinat. En primer lloc, sota les ungles de la mà dreta de la víctima hi havia ADN de Porfirio Fernández Terrón. ADN que també va ser trobat en el guants que es van trobar dins l'aparcament on va ser assassinada la víctima; el mateix processat va confessar inicialment haver sigut l'autor del crim; a les seves mans s'hi va trobar sang igual que a la porta d'accés al jardí de la casa on vivia; el condemnat presentava lesions al cos compatibles amb haver-se produït durant l'agressió al directiu bancari; a casa de Porfirio Fernández Terrón s'hi van trobar restes de teixit i gomes a la foguera que havia preparat al jardí; entre ell i la víctima existia una enemistat manifesta, com van assenyalar diversos testimonis; i la falta de credibilitat de l'acusat en evidenciar-se que va mentir.

L'acusat també ha estat condemnat per tinença il·lícita d'armes ja que el revólver que va utilitzar per perpetrar el crim va ser modificat. Es tractava d'un revólver de fogueig modificat que va quedar bloquejat en el moment de disparar i per aquesta raó l'assassí va acabar colpejant el cap de Rafael Mora Torrent amb la culta del revòlver fins deixar-lo agonitzant al terra de l'aparcament durant trenta minuts abans de morir.