La comissió d'Urbansime de Girona ha tombat els projectes per construir una incineradora i una macroplanta de tractament de residus a Forallac (Baix Empordà). El director general, Agustí Serra, ha explicat que els impulsors van tramitar els dos projectes per separat i que no han aportat documentació que faltava. Per això, la comissió ha decidit suspendre els dos projectes. Serra ha recordat que ha estat un projecte que ha despertat l'oposició del territori i inclús la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament va aprovar una resolució que instava a aturar la tramitació. Ara, els promotors hauran de començar la tramitació des de zero i Urbanisme demana que es faci de forma conjunta.
Són dos expedients diferents però els promotors són els mateixos i les dues construccions es farien en el mateix emplaçament, a una zona molt propera als Clots de Sant Julià, un jaciment que actualment està en tràmit per declarar-lo Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
La macroplanta prevista té una capacitat per tractar 100.000 tones de residus l'any, inclosos cotxes o medicaments, entre d'altres. Aquest projecte, impulsat per l'empresa Servitransfer, estava fins ara en tramitació. L'altre projecte, el de la incineradora impulsada per Biogàs de la Ribera, ja estava arxivat des del mes del 6 de febrer.
La comissió d'Urbanisme d'aquest dijous ha suspès els dos projectes perquè els promotors no han presentat la documentació requerida per tirar endavant amb l'autortizació. A més, el director general considera que no té massa sentit tramitar els dos projectes per separat. Urbanisme recomana als promotors que, si tenen intenció de tornar a començar la tramitació, ho facin en un sol projecte.
De fet, la comissió també ha traslladat a l'Ajuntament de Forallac que si els promotors tornen a entrar el projecte, la tramitació haurà de començar de zero amb període d'informació pública inclòs.
El projecte per construir la incineradora i la macroplanta de tractament de residus ha despertat l'oposició del territori i hi ha hagut mobilitzacions per intentar aturar el projecte. Inclús la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament va aprovar una resolució presentada per ICV que instava a aturar el projecte.
El Port d'Aro, supeditat a la marina
La comissió d'Urbanisme de Girona ha valorat positivament el projecte d'ampliació del port d'Aro aprovat per l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro a mitjans gener. Urbanisme veu bé la proposta de desenvolupament prevista pel consistori però recorda que el projecte està supeditat a la creació d'una marina, que encara no l'esudi d'impacte ambiental aprovat.
En total, el projecte abasta una superfície de 130.000 metres quadrats. Preveu la construcció d'un port esportiu connectat a l'existent amb 350 amarradors nou. Hi haurà uns 57.070 metres quadrats de sostre, 46.800 per a 400 unitats d'habitatge (amb el 15% d'habitatges de protecció oficial inclosos), 6.760 d'ús hoteler i 3.510 d'ús comercial. Del conjunt de 600 places d'aparcament, 400 es concentren en un parcel·la propera a l'avinguda de s'Agaró.
Can Juncadella, fins juliol
Urbanisme té de terminis fins al juliol per revisar l'acord de la comissió que va autoritzar les obres del xalet de luxe de Can Juncadella de Lloret de Mar (Selva). El director general, Agustí Serra, ha admès que potser es va cometre algun error en la tramitació, però nega que darrere de qualsevol dictamen tècnic hi pogués haver algun tipus d'interès.
Serra ha assegurat que els "satisfà" que el jutjat hagi arxivat la causa penal contra l'arquitecta municipal i contra un tècnic de la comissió per autoritzar les obres a la finca.
La finca és propietat d'un multimilionari del Kazakhstan, que va demanar permisos per adequar l'antiga casa dels masovers i el galliner i convertir-los en una mansió. Actualment, l'obra està molt avançada.
La finca de Can Juncadella es troba a primera línia de mar i envoltada de boscos que pertanyen a l'espai protegit del Massís de Cadiretes. A mesura que el xalet anava prenent forma, els ecologistes van denunciar que allò que havia de ser una obra menor s'havia convertit en un projecte faraònic perquè el xalet compta amb tretze suites, una vintena de banys, un saló de te, una bodega de licors i una piscina amb solàrium.
