Els estudiants i les famílies van ser els més actius en la vaga d'ahir a Girona, més que els mestres i els professors. Aquesta circumstància va ser determinant perquè l'aturada contra la reforma educativa i les retallades pressupostàries en educació es notés en prop del 80% de centres educatius de la demarcació.

La inusual convocatòria conjunta de tota la comunitat educativa, i no la fórmula habitual exclusivament sindical, va generar una protesta diferent que va alterar l'activitat a escoles i instituts en els quals els docents van participar poc en la vaga. En alguns casos, la incidència de l'aturada va venir de la mà del personal laboral i d'administració i serveis, que també estava convocat a la protesta.

L'alumnat de Secundària

L'alumnat de Secundària va ser especialment actiu en els dos últims cursos d'ESO, el Batxillerat i els cicles formatius, participant-hi en un 80% -segons dades sindicals-. Els joves de l'institut de Tossa de Mar van ser dels més mobilitzats: només van anar a classe 2 de 280 estudiants, tal com va destacar el portaveu d'Ustec·STEs a Girona, Xavier Díez. De fet, els mateixos estudiants de l'institut tossenc van convocar una manifestació per ahir a la tarda al municipi, a la qual va donar suport la plataforma Marea Ciutadana Tossa de Mar, significada contra la política de retallades en els serveis mèdics.

Unes quantes escoles d'Infantil i Primària de Girona es van trobar que els pares no van hi portar els seus fills. Això va forçar a suspendre les classes al col·legi de Ger, on cap feia vaga però es va acordar anul·lar l'activitat perquè tan sols hi van acudir la meitat dels alumnes. En altres centres -d'acord amb dades recollides per Ustec·STEs i CCOO-, la decisió de les famílies va deixar les escoles Narcís Monturiol i Montserrat Vayreda de Roses amb tan sols un 25% i un 20% dels alumnes, respectivament; al col·legi Pere Rosselló de Calonge hi va anar un 40% menys d'escolars; mentre que a Sarrià de Ter, al Vila-romà de Palamós, al Carme Auguet de Girona, Els Grecs de Roses i a Palau-Saverdera només en tenien la meitat; o a l'institut Santiago Sobrequés de Girona faltava el gruix d'estudiants de Batxillerat. En altres centres, com a les escoles de Ridaura, Ventalló, Les Preses o Sant Feliu de Pallerols, la comunitat educativa va acordar aturar l'activitat -complint els serveis mínims fixats pel Govern.

La d'ahir va ser, doncs, una vaga seguida de manera desigual pel professorat, en què es van donar casos d'una participació important i d'altres de més testimonial.

Seguiment als centres

Un aplicatiu informàtic creat per CCOO a Girona -a més de les trucades telefòniques que tant aquest sindicat com Ustec·STEs van fer ahir al matí a una mostra representativa de centres- va recollir que el 100% de mestres de la zona d'escolarització rural Tramuntana va fer vaga, 14 docents a l'escola Aldric de Cassà de la Selva -per 9 que no-, 22 més al col·legi Madrenys de Vilobí d'Onyar -per 11 que no-, 15 al Dr. Arruga de Begur -per 11 que no-, 26 al Montseny de Breda -per 7 que no-, 21 al Gaziel de Sant Feliu de Guíxols -per 11 que no-, 22 a l'Anicet de Pagès de Figueres -per 7 que no-, 19 a l'Amistat també de Figueres -per 6 que no-, 16 a l'Aulet de Celrà -per 6 que no-, 12 a l'escola Santa Eugènia de Girona -per 6 que no-, 23 al Narcís Monturiol de Roses -per un que no-, 11 a la Benaula de Caldes de Malavella -per 6 que no- o 15 a l'institut Cap Norfeu de Roses -per 30 que no.

On la crisi afecta més

Pel que fa als docents, la tònica general va ser d'un major seguiment als centres d'educació Infantil i Primària que als instituts de Secundària. El representant del sindicat educatiu de CCOO, David Pérez, va remarcar l'escassa participació a la ciutat de Girona, en contrast amb el conjunt de les comarques.

Per part d'Ustec·STEs, Xavier Díez va assenyalar l'organització d'accions particulars en molts centres, com va ser el cas de l'institut Montilivi de Girona, on les classes es van parar a les 12 del migdia per realitzar una cadena humana reivindicativa.

Sobre la repercussió que l'aturada va tenir a les comarques gironines, Díez va considerar que "probablement hi han participat més famílies que mestres, i ho han fet més allà on la crisi està afectant més durament".