"Em vull dirigir a la família per demanar-los disculpes, em penedeixo del que va succeir, en cap cas vaig voler treure la vida a Sabrina Tverbouss-Twerdy, l'únic que vaig fer va ser defensar-me". D'aquesta manera utilitzava l'esquarterador de Sant Pere Pescador, Daniel Imandt, el dret a l'última paraula durant el judici que va concloure ahir a l'espera del veredicte del jurat. No va aportar cap dada nova. Al contrari, seguia mantenint que va actuar en defensa pròpia malgrat haver apunyalat 24 vegades la seva exparella mentre era viva.

El fiscal Enrique Barata havia advertit al jurat durant el seu informe que l'acusat ho faria. "És una operació d'imatge" va indicar. Descartava que el penediment fos real perquè la manera de "ser i sentir" de l'esquarterador és la de considerar la víctima com una "gossa". La seva parella ho va deixar molt clar quan va trucar a un amic per dir-li que "Imandt ha matat una gossa, busca-li un bon advocat". La víctima era una jove de 37 anys a la qual va "colpejar, apunyalar sense que pogués defensar-se i esquarterar" abans de buscar una "tercera persona que l'ajudés a fer desaparèixer el cos" però que, lluny d'accedir a la petició, va escapar de la casa del processat empès pel pànic del que havia presenciat i la por de morir. És la persona que ha denunciat els fets i encara segueix en tractament mèdic per l'horror que va experimentar.

La mentida no és una opció per al fiscal. No la tolera. D'aquí que portés a col·lació les condemnes per maltractaments que l'esquarterador arrossegava de Bèlgica i que havia negat. D'aquí que qüestionés el seu penediment quan ni es va entregar a la policia, ni va col·laborar ni ho va explicar tot. I d'aquí que referís com la seva "memòria selectiva" es va posar en marxa quan la investigació ja havia reunit "el gruix de les proves" quan abans tot havien sigut silencis. "Té trets de piscòpata, és fred d'ànim i no té sentiment de culpa". Ho va dir el fiscal però perquè els forenses ho van confirmar.

A Sabrina Tverbouss-Twerdy la va "assassinar" amb "acarnissament". Les 89 ferides -ganivetades i cops- ho posen de manifest, de la mateixa manera que l'esquarterament demostra el "menyspreu pel cadàver" i la seva profanació. "És clar que amb tot això està faltant el respecte a la víctima" va emfatitzar el fiscal.

La seva argumentació va ser recolzada per la lletrada Berta del Castillo -acusació particular- qui, a més, va intentar convèncer el jurat que tot va ser "premeditat" perquè la víctima no podia saber que aquella nit anava a morir a mans de l'home que estimava, en una casa aïllada i "blindada". A més, "ja tenia preparat" que una tercera persona vingués a desfer-se del cadàver i ho tenia tot previst per desaparèixer. D'aquí que vengués la furgoneta el dia després del crim.

L'advocat Joaquim Vila només representava els interessos del jardiner que va delatar l'esquarterador i va buscar una condemna per les lesions psíquiques, les coaccions i les amenaces que va patir en veure's involucrat en aquest assumpte.

Provar-ho tot

El representant del processat, Carles Monguilod, va reconèixer l'"horror i repulsió del crim" però les condemnes s'han de basar en proves. "Sóc molt conscient que Imandt ha mentit però no tot el que ha dit és fals", va recordar. I ho va demostrar: el propi crim es va saber per la seva declaració i no es va investigar si era veritat o no.

El lletrat va indicar que la víctima es va defensar, malgrat que no aconseguís evitar la seva mort. D'aquí que apunti la tesi d'un homicidi i tractés de desacreditar l'acarnissament en referir que l'esquarterador no buscava augmentar "deliberadament i inhumanament" el dolor de la víctima.

"La va esquarterar per fer ?desaparèixer el cadàver i evitar ser descobert". Això no és profanació va apuntar Monguilod. I duia sentències que ho avalaven. L'ocultació del crim no té a veure amb "faltar a la memòria del cadàver". Ho va voler deixar clar, per quan deliberin.