Cadascú va anar a la seva. El príncep de Girona, Felip de Borbó, i el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, van defensar que cal respectar «les regles del joc» que marca la Constitució espanyola, mentre l´alcalde sobiranista de Girona, Carles Puigdemont, va reivindicar la «necessitat de decidir lliurement».

Malgrat que el Palau de Congressos reuneix des d´ahir 300 juristes en el primer Congrés sobre Seguretat Jurídica i Democràcia adreçat a 25 països d´Iberomèrica, els parlaments inaugurals van servir per ficar cullerada en el debat polític a Catalunya. L´alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), va iniciar el discurs amb un afable to d´agraïment i va instar els assistents a descobrir la ciutat. Tanmateix va aprofitar el tema principal del Congrés per reivindicar la necessitat de la consulta sobiranista. «Com a poble i com a nació, sentim la necessitat d´una certa radicalitat democràtica», va remarcar l´alcalde. I va afegir que «és aquella que assegura jurídicament, als pobles que hi aspiren, el seu dret a poder decidir lliurement el seu futur».

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón (PP), també va aprofitar l´estada a terres catalanes per dir-hi la seva. Primer va recordar el procés d´independència de les colònies americanes al segle XIX. Un procés que en la seva opinió va servir per «enriquir les relacions» entre l´Estat i els nous països. Però un procés -com també ha recordat- emparat en la «Constitució del 1812 i en la voluntat d´estendre les llibertats als dos hemisferis».

El ministre de Justícia va recordar que la «seguretat jurídica» a Espanya emana de la Constitució de 1978 i que enforteix «un model de convivència construït des del consens». Per això va reclamar «respectar les regles del joc» i va admetre que poden ser «debatudes» però mai «violentades ni modificades unilateralment».

El príncep de Girona, Felip de Borbó, va cloure l´acte inaugural del congrés. Durant el seu discurs, va recordar com «la seguretat jurídica neix d´una voluntat d´estabilitat i respecte a les regles del joc», fet que permet avançar una societat no només en l´aspecte social, sinó també en el polític i l´econòmic.

Felip de Borbó va recordar que la seguretat jurídica té un doble destinatari: «els mateixos ciutadans de cada Estat, que demanden i necessiten un marge de certesa que els permeti prendre decisions» i també «els inversors, les empreses multinacionals i la comunitat internacional en el seu conjunt, que avaluen minuciosament la seguretat jurídica per establir el grau de confiança que els mereix cada país».

Des de París, al vespre, el president de la Generalitat, Artur Mas, va replicar al príncep Felip que la Constitució permet que Catalunya celebri un referèndum, però és el Govern espanyol qui no el vol. «El problema no és la Constitució, sinó la interpretació del que diu. A nosaltres se´ns podria delegar la funció, com en els anys 90 se´ns va delegar la policia», va argumentar.