23 de juny de 2013
23.06.2013
Diari de Girona
diumenge diari de sessions

tancar catalunya

23.06.2013 | 00:00
tancar catalunya

els plans de soraya
Hi va haver un temps, durant el franquisme, que es va escriure un llibre titulat Construir Catalunya, era tot un programa per restaurar un país i unes institucions que havien patit una guerra civil, una derrota i quaranta anys d'intent d'assimilació. Hi va haver un temps, durant les primeres eleccions democràtiques, que es va utilitzar un eslògan que deia "Aixecar Catalunya", un temps d'esperança per reconquerir la llibertat, alliberar les nostres energies creatives, dinamitzar l'economia... recuperar la Catalunya autònoma que després va rebre, a partir de començaments de segle, garrotades i laminacions. Aquest divendres la vicepresidenta del Govern d'Espanya, aplicada opositora de l'Estat amb un ?menyspreu còsmic a la tradició política recent, ignorant de la història i més alta mandarina que política amb vibració interior, acaba d'anunciar un nou programa polític de l'espanyolisme governant: tancar Catalunya.

Un propòsit nascut de la
igno?ràn??cia i la miopia
Hi havia un temps que a la Moncloa hi havia polítics, ara hi ha virreis que sabrien administrar més les colònies d'ultramar que un Estat amb una crisi territorial profundíssima. Només des d'aquesta ignorància es pot proposar tancar les institucions bàsiques del sistema institucional català: el Consell de Garanties Estatutàries -el nostre tribunal constitucional en l'àmbit de les nostres competències-, el síndic de greuges, el servei català de meteorologia, l'organisme que vetlla per la lliure competència...
Tota aquesta tropa que han escrit aquest document devien escoltar, de petits, a casa, com n'eren, de feliços, els seus pares com a alts servidors d'un estat centralitzat i predemocràtic. Tancar Catalunya, tancar l'Estat autonòmic, tallar amarres amb aquesta Catalunya desvinculada emocionalment d'un Estat espanyol ineficient... Quins "cracs", quins patrocinadors de la fi de cicle que s'acosta!

Sobresous
Aquesta setmana un diari de la dreta madrilenya que sobretot vol vendre diaris i aplaudir l'aguirrisme i l'aznarisme, ha publicat els "sobresous" que durant anys i anys han cobrat els mes alts càrrecs de la direcció del PP. El més preocupant de tot això es que la dreta espanyola té la patxorra d'estar convençuda que amb el sou de diputat no es pot viure cada mes. Tot un manifest sobre la vida i el servei públic.

Què farà Espanya?
En el Consell Europeu de finals de setmana molt probablement s'acceptarà la candidatura de Sèrbia per iniciar negociacions per entrar, algun dia llunyà, a la Unió Europea. L'altra cara de la moneda és que els 27 donaran un estatus de partenariat privilegiat a Kosovo. A la pràctica, és el definitiu reconeixement de Kosovo per part de la Unió Europea. L'acord s'ha d'adoptar per unanimitat. El Regne d'Espanya, què farà? Ser més papista que el Papa? Es menjarà les seves paraules del passat i firmarà que sí... i ja veurem com ho explicarà.

agramunt
Divendres, 21 de juny, primer dia de l'estiu. He anat a fer una xerrada-col·loqui a Agramunt, a l'Urgell. Una conducció agradable per l'Eix Transversal, els camps de ponent en un vespre dolç. A la conferència sobre el dret a decidir hi han vingut regidors i militants socialistes i fins i tot el regidor únic del PP que s'ha passat al grup mixt. Col·loqui llarg, convicció que el dret a decidir s'instal·la com un principi democràtic transversal que desborda les fronteres dels partits. Miro, a mitjanit, la portalada romànica de l'església del segle XII i torno cap a casa.
Zapatero reapareix
El president Zapatero s'ha donat un any de "descompressió" i de mica en mica torna a l'escena pública. Fa uns dies va ser a Girona, on no vam poder coincidir. Aquest cap de setmana ha estat a París en un acte de suport a l'oposició iraniana, on hem coincidit. Conversa distesa, cara d'haver recuperat la tranquil·litat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook