El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 3 anys de presó per al propietari del macroprostíbul de la Jonquera, José Moreno, per immigració clandestina. El tribunal no admet el recurs de la defensa i conclou que hi ha proves suficients per condemnar-lo com a líder d'una xarxa de proxenetes que captava noies al Brasil perquè exercissin la prostitució als seus locals. La trama facilitava bitllets, diners i cartes d'invitació a les noies perquè entressin al país fingint ser turistes. El Suprem també confirma les condemnes per a tres membres de la xarxa: l'encarregat d'un dels clubs José Manuel Caeiro, una antiga treballadora, Thirce Adriana Rodríguez da Silva, i el xofer de limusines Ceferino Valero.

El Tribunal Suprem ha confirmat íntegrament la sentència que va dictar la secció tercera de l'Audiència de Girona l'1 de març del 2012 contra José Moreno i els altres membres de la seva xarxa de proxenetes. El Suprem ha desestimat el recurs presentat per la defensa de Moreno, encapçalada pel lletrat Lluís Frigola, i conclou que ni s'han d'anul·lar les escoltes telefòniques que van ser essencials per condemnar-los ni s'ha d'absoldre cap dels acusats per manca de proves.

El Suprem ratifica la condemna de 3 anys de presó de José Moreno per un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers i assenyala que es pot concloure "meridianament" que, com a propietari dels prostíbuls 'Edén' de Melianta i 'Eclipse' de Mont-ras, es va convertir en el cervell d'una xarxa dedicada a buscar noies al Brasil disposades a exercir la prostitució als seus locals. Per aconseguir-ho, es va posar d'acord amb els tres treballadors i els va oferir una quantitat de diners per cada dona que aconseguissin portar.

El pla havia de resoldre la manca de dones que hi havia als dos locals. Així, Moreno, juntament amb l'encarregat de l''Edén', José Manuel Caeiro, el xofer de limusines Ceferino Valero i una antiga venedora de roba interior dels clubs Thirce Adriana Rodríguez da Silva, van organitzar una xarxa que es posava en contacte amb les noies al Brasil i, després, s'encarregava d'oferir una tapadora perquè poguessin fingir que visitaven el país per fer turisme.

D'aquesta manera, segons recull el Suprem, van arribar a fer entrar de forma clandestina fins a sis dones. "Facilitar un bitllet d'anada i tornada a estrangers que no tenen permís de treball ni de residència per poder entrar com a turistes quan no ho són i posar-los a treballar, constitueix un delicte d'immigració clandestina", recull la interlocutòria del Tribunal Suprem.

Escoltes telefòniques

El Suprem també descarta anul·lar les escoltes telefòniques que van ser essencials per condemnar els quatre processats. La defensa argumentava que, quan van punxar els telèfons, no hi havia indicis suficients per fer-ho. El tribunal, però, desestima també aquest argument i exposa fins a sis indicis aportats per la policia al jutjat d'instrucció que avalen la decisió d'intervenir les converses telefòniques.

Entre els arguments hi ha la declaració de dues noies que asseguraven que les havien portat al país de forma clandestina per exercir la prostitució o l'avís que havien rebut de la policia brasilera alertant que havien detectat que una xarxa de proxenetes estava captant noies perquè es prostituïssin a les comarques gironines.

A banda de la pena de 3 anys de presó per a Moreno, el Suprem confirma la pena de 3 anys de presó per al xofer Ceferino Valero per un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers i un altre de tinença il·lícita d'armes perquè li van trobar un revòlver però no tenia permís d'armes. També ratifica la pena de 2 anys de presó per a Thirce Adriana Rodríguez da Silva i José Manuel Caeiro per un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers.

Judici pendent

Tres dels condemnats, el mateix José Moreno, Thirce Adriana Rodríguez da Silva i José Manuel Caeiro, tenen pendents un altre judici per a fet semblants. En aquesta ocasió, el fiscal demana que condemnin el propietari dels prostíbuls a 14 anys de presó per delictes contra el drets dels ciutadans estrangers i contra el dret dels treballadors. A més, demana que pagui una multa de 5.400 euros i que la secció quarta de l'Audiència de Girona li apliqui una inhabilitació especial perquè durant 11 anys no pugui explotar prostíbuls. La defensa de Moreno, exercida pel lletrat Lluís Frigola, nega l'acusació i demana que l'absolguin.

Per a Thirce Adriana Rodríguez demana 13 anys i mig de presó, 9 anys d'inhabilitació per explotar o treballar en prostíbuls i 2.400 euros de multa per delictes contra els drets dels ciutadans estrangers, contra els drets dels treballadors i amenaces. Per a José Manuel Caeiro, el fiscal demana una pena d'11 anys i 6 mesos de presó i 9 anys d'inhabilitació per explotar bordells per delictes contra els drets dels ciutadans estrangers i contra els drets dels treballadors.