La població estrangera resident a les comarques de Girona, que es va multiplicar per cinc entre el 2000 i el 2008, s'ha mantingut força estable fins a l'actualitat malgrat la crisi econòmica i l'atur. Tot i la manca de llocs laborals, el nombre de retorns als països d'origen han estat pocs. Així ho mostra un estudi fet per la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL).

Fa 13 anys els ciutadans d'origen estranger representaven un 2,9% de la població total empadronada. Actualment, aquesta xifra representa un 15,3% (1.154.477 persones). A partir del 2010 s'ha registrat una certa devallada d'aquestes xifres que l'estudi atribueix, en major part, a les nacionalitzacions que s'han dut a terme.

Els estrangers originaris de ?països africans es troben clarament representats en comarques amb una activitat agrària potent com les gironines. A la Cerdanya predominen els europeus, al Ripollès la població africana, a la Garrotxa els asiàtics, a l'Alt Empordà els europeus i els africans, al Pla de l'Estany els africans, el Gironès els africans i els americans, a la Selva els europeus i finalment al Baix Empordà la població africana seguida de l'europea.

Dades generals a Catalunya

A nivell de nacionalitats, les dades analitzades mostren algunes diferències amb les de la resta d'Espanya. Els marroquins són el primer contingent d'estrangers a Catalunya, amb una representació del 20,4% (14% a l'Estat). El segon grup amb més pes a Catalunya són els d'origen romanès, amb un 9% (a Espanya representen el primer grup amb un 15,57%). Pel que fa als ciutadants del Regne Unit , a l'Estat representen una xifra del 7%, però és un col·lectiu que pràcticament no existeix a Catalunya. Per altra banda, el territori català concentra un 76% dels gambians residents a Espanya, el 57% dels pakistanesos, el 53% dels indis i un 50% dels hondurenys. L'estudi també mostra que, la distribució de la població estrangera segons la seva procedència revela diferències significatives per comarques.

El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental són les úniques comarques on els llatinoamericans són majoria. A la resta de Catalunya, tenen major presència els ciutadans d'origen africà i europeu. Els africans solen instal·lar-se en comarques més poblades com el Gironès (9,2% de la població), el Baix Empordà (9,1%) i Osona (8,5%). En canvi, els ciutadans europeus es concentren en zones menys poblades com la Segarra (15,7%), el Montsià (14,2%), l'Alt Empordà (12,4%), la Terra Alta (11,4%) i el Baix Ebre (11,3%).

A Catalunya només consten 13 municipis sense presència de ciutadans estrangers en el seus padrons. Aquests estan compostos per St. Julià de Cerdanyola, Sta. Cecília de Voltregà, Castellar del Riu, Montclar, St. Agustí de Lluçanès, Gisclareny i St. Jaume de Frontanyà. Tots pertanyents a la província de Barcelona. Els cinc restants es troben concentrats a la zona de Lleida, són Llobera, Castellar de la Ribera, Fulleda, Montornès de la Segarra, Tiurana i Savallà del Comtat, aquest últim de Tarragona. Tots els municipis dins de la província de Girona tenen presència de població estrangera.