Es deia ja fa uns anys pels mentiders polítics, que el president de l'estat francés en Giscard d'Estaing, quan en una visita a Espanya li varen demanar l'opinió sobre el nostre sistema autonòmic, va contestar (se non è vero, è ben trovato) que "era molt interesant, però que la France no podria pagarse'l". I és que potser, dic jo, els gals són una mica bastant centralistas però, per això mateix, solen analitzar determinats problemes amb una mica més de perspectiva que la que facilita estar mirant-se constantment el melic. (Qui sap si, si els nostres dirigents haguessin llegit a Álvaro de la Iglesia, el famós director de La Codorniz, se n'haurien assabentat que tots son rodons i haurien pogut destinar molts dels seus esforços a tasques més productives).
Ve aquest prolegomen, benvolguts lectors, a propòsit que el Rajoy francès de torn, el primer ministre francès, malgrat les lamentacions del futur ministre català de Foment, ha decidit que la République no es pot gastar uns diners que no tenen, o el tenen per altres coses, en unir amb línia d'alta velocitat ferroviària Paris amb la frontera espanyola (o catalana, que potser ens hem d'anar acostumant) perque la consideren una qüestió "ni prioritària ni necessària". (A l'estat veí, des dels temps que la invasió sarracena anul·là la soberania que els gots exercien des de la cort a Toledo fins a Nîmes, sempre hi ha hagut un Charlemagne, un Richelieu, un Mazarino o un Bonaparte interessats en recuperar la Marca Hispànica o, si no, fúmer el territori i, a aquesta banda, un Claris disposat a lliurar-se als interessos de l'Empire, com ara quan pel think thank del partit més independentista dels que es fan i es puguin desfer, circula un document d'estudi en el que es proposa que a una Catalunya independent la defensaria, mitjançant un pacte, l'Armée. La francesa, és clar) La Major figuerenca, no sense una certa candidesa en materia de política internacional, també sembla haver trobat incongruent la desafecció veïna amb la corresponent desagregació d'aquesta variant de corredor mediterrani per a passatgers, perquè considera que és una prioritat europea. Però el que cal és preguntar-se si per a l'estat francés, a diferència d'Espanya a on solem traduir interessos aliens en preocupacions pròpies o justifiquem somnis propis amb suposades necessitats alienes, existeixen prioritats europees que puguin sobrepassar les prioritats nacionals. Des d'aquestes pàgines i front a múltiples incomprensions, he estat pioner en defensar el model francés de transport (camions per l'autopista en lloc d'autovia) finalment adoptat de manera inperfecta (amb subvencions; què seria d'aquest país sense subvencions?) per mutu acord entre dos governs antitètics, el central (anticatalà per a molts) i autonòmic (anti espanyol excepte en Duran). Doncs bé, atenent a que, pel que sembla, el sistema més barat de transport és el vaixell, hem de fer tot un corredor ferroviari de mercaderies inasumible econòmicament i horrible paisagísticament que, sense anar més lluny, envoltaria Figueres amb un cercle de ferro? Vagin a qualsevol supermercat i comprin espàrrecs en pot: La major part son chinesos i no crec que des d'allà vinguin en tren.
