Un crani trobat el 1972 a les coves prehistòriques de Serinyà, pròxim a l'estany de Banyoles, s'ha convertit en la resta d'homo sapiens més antiga de Catalunya, segons ha confirmat una datació radiocarbònica feta per un equip d'investigadors de la Universitat de Girona.
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va presentar ahir el resultat d'aquest estudi, que ha posat en valor una troballa que va estar durant més de trenta anys en el magatzem del Museu Arqueològic de Banyoles.
El crani, segons les proves realitzades gràcies a la col·laboració del Museu d'Arqueologia de Catalunya, té uns 22.000 anys d'antiguitat.
Les restes corresponen a una volta cranial pertanyent a un individu adult, possiblement una dona, encara que aquest tipus d'ossos ofereixen poca informació sobre marcadors de sexe, segons els investigadors.
L'anàlisi que ha permès concretar l'antiguitat d'aquestes restes s'ha realitzat en el laboratori de la ciutat holandesa de Groningen pel mètode conegut com AMS, segons les sigles en anglès de l'Accelerador d'Espectrometria de Masses, que millora el mètode del Carboni 14.
L'individu a qui van correspondre les restes trobades és ara l'homo sapiens-conegut també com l'"home modern"- més antic de Catalunya.
La troballa va ser obra, el 1972, de l'arqueòleg Josep M. Corominas (1906-1984), un dels fundadors del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, però llavors el crani es va atribuir a l'edat dels metalls, ja que va aparèixer al costat d'un estrat de l'edat de bronze.
Aquestes restes mai van ser exposades i es van conservar en un magatzem, tot i això, els investigadors de la Universitat de Girona van conèixer la controvèrsia que va despertar des d'un primer moment la seva datació i van optar per la solució de la prova radiocarbònica.
La recerca de noves troballes continua en l'actualitat a les coves de Serinyà, on Josep Maria Corominas va iniciar excavacions el 1943.
Aquest espai té un alt valor, segons els investigadors, pels jaciments que permeten repassar la història humana des del Neandertal a l'homo sapiens.
Les coves de Serinyà van acollir persones de pas, ja que la fredor de la zona i l'època feia preferible la vida a l'aire lliure per poder escalfar-se amb el sol, encara que els estudis que es realitzen actualment apunten a la possibilitat que alberguessin també un emplaçament funerari.
