El cap de Protocol de la Diputació de Girona, Josep Maria Amargant, ja va denunciar l'any 2010 que alguns assessors d'aquesta institució cobraven sense anar-hi a treballar. Amargant va registrar entre el 29 de setembre i el 26 d'octubre de 2010 tres denúncies queixant-se de l'absentisme laboral de certs càrrecs de confiança, i també d'ostentar atribucions que no els pertocaven. Per justificar les demandes, Amargant va emparar-se en una sentència del Tribunal Suprem i en l'Estatut de l'empleat públic en les quals s'estipula que el personal eventual ha de tenir una dedicació equiparable a la dels funcionaris.
El cap de Protocol va seguir fa tres anys un procediment similar al que ha utilitzat aquests últims dies per denunciar l'"absentisme laboral" dels càrrecs de confiança de l'ens. Primer va queixar-se verbalment a la Diputació de la problemàtica a l'entorn dels assessors. Després, Amargant va passar a la demanda per escrit en veure que la corporació, en aquella època sota la presidència d'Enric Vilert (ERC), no va esmenar "les denúncies verbals que s'han estat relitzant en diverses ocasions".
En total, Amargant va entrar tres queixes. En la primera exposava que feia temps que "un seguit de persones nomenades pel Ple i pertanyents al personal eventual no compleixen les seves obligacions laborals i contractuals amb la corporació, com és l'absentisme laboral". Per això, demanava a la Diputació el cessament immediat d'aquelles persones (16 en total: 4 d'ERC, 7 de CiU i 5 del PSC) "que fins a data d'avui no s'han presentat mai tot i tenir una dedicació ordinària, és a dir que han de complir la jornada de treball de 8 a 15 hores". També exigia que tornessin a la tresoreria de la corporació "les retribucions percebudes irregularment durant tot aquest temps".
En el següent escrit, registrat uns dies més tard, Amargant exposava que l'article 12.5 de la Llei 7/2007 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic estableix el següent: "Al personal eventual li serà aplicable, per analogia, el règim general dels funcionaris de carrera". També es remetia a la Sentència del Tribunal Suprem Secció 7 del 25 d'abril de 2008 en la qual hi diu textualment que "els eventuals no són funcionaris públics, per la qual cosa les decisions que sobre ells pugui aportar la corporació no poden constituir un greuge per als altres funcionaris".
El cap de Protocol reclamava a la Diputació que personal eventual (entre els quals: directors d'àrea, caps de gabinet i comunicació, adjunt al cap de gabinet, gerents d'organismes que en depenen, assessors, coordinadors i auxiliars de grup) "se sotmetin al mateix control horari de la jornada laboral establerta per al personal laboral i funcionari".
Finalment, Amargant reclamava en la tercera de les seves denúncies que la Diputació deixés sense efectes els nomenaments d'alguns assessors que feien funcions de direcció i comandament, ja que segons la legislació la naturalesa dels seus contractes els impedia desenvolupar aquestes funcions.
Coincidències entre presidents
Les denúncies que Amargant va fer fa tres anys i les que va entrar fa pocs dies i que van ser desestimades per la Diputació aquesta mateixa setmana no són l'únic punt coincident de l'afer dels assessors. La posició dels presidents de l'ens sobre aquest assumpte també té alguns paral·lelismes.
Per exemple, l'any 2007 Enric Vilert admetia en una entrevista a Diari de Girona que hi havia càrrecs de confiança que no trepitjaven la corporació. Però defensava la seva feina afirmant que els partits havien de comptar amb aquest personal, i ho atribuïa a una qüestió del sistema. "Això passa [assessors que no van a la Diputació] més del que seria desitjable perquè hi ha una qüestió de fons: el finançament de partits, una qüestió que s'hauria de resoldrre".
En termes gairebé calcats es va pronunciar dijous passat l'actual president de la Diputació, Joan Giraut (UDC). No va confirmar (tampoc va desmentir) que els assessors no trepitgessin la Diputació. Però com Vilert, va reclamar una nova llei de finançament per posar remei a una situació "mal resolta", en clara referència al paper que desenvolupen des de fa temps els càrrecs de confiança dels partits representats a la Diputació.
