dissabte el bucle

Alguns han trobat en la independència la coartada per no parlar de les retallades i de l'enderroc dels serveis públics del país, i altres han trobat en les retallades l'excusa per no haver-se d'implicar en un procés que, aparentment, la majoria de catalans reclamen. Aquest és un país de trinxeres i d'argumentaris. I amb aquestes trinxeres i els seus argumentaris hem entrat en un bucle desesperant. A Catalunya s'ha de poder parlar d'independència i de retallades. De les dues coses. Però més que parlar, la política ha de començar a prendre decisions perquè quan es trenqui el bucle es fa difícil saber com petarà això.

diumenge incendis

A uns dies de l'aniversari del devastador incendi de l'Empordà, la Generalitat ha tornat a retallar les ajudes per a la prevenció, control i extinció. Primer va retallar els Bombers i, ara, li ha tocat a les Associacions de Defensa Forestal, que són fonamentals per prevenir i combatre incendis. Els hi ha reduït un 6% la partida per pagar les assegurances dels vehicles, les ITV i altres reparacions, en comparació amb l'any passat, però respecte al 2011 la retallada és del 37%. Les associacions de defensa forestal veuen perillar la seva eficàcia.

Les retallades són greus però encara és més greu que el Govern no surti a explicar-les i a detallar quins plans alternatius hi ha.

dilluns aiguablava no es ven

La construcció del parador d'Aiguablava de Begur, inaugurat pel ministre de la dictadura i fundador del PP, Manuel Fraga, l'any 1966, va representar un atac al paisatge de la Costa Brava tan impactant, encara que ?menys voluminós, que el desaparegut Club Med de Cadaqués. Mig segle després, en aquest parador, situat en un dels llocs més privilegiats del planeta, no s'hi han fet grans inversions i continua força igual. Fins ara, fins i tot la decoració. Tot ell era una caixa del temps que et traslladava a aquella societat d'àcars i NO-DO. Ara li han fet un lleuger lifting per modernitzar espais. Una inversió que està molt lluny dels 16 milions que es va anunciar que s'hi invertirien. "Ens agradaria refer-lo, però Paradors té un deute de 100 milions (perdia 26 milions l'any) i hem hagut de fer ajustos i aplicar paràmetres de gestió privada a la xarxa", explica la seva presidenta, Ángeles Alarcó. Li han fet un rentat de cara i han col·locat quadres molt rellevants d'autors catalans que tenien dispersos per tota la xarxa d'hotels, com Miró, Tàpies, Cuixart... Alarcó diu que, malgrat les veus que sonen, "Aiguablava no es privatitzarà perquè és un parador emblemàtic. Sí que farem acords amb l'empresa privada com hem fet amb Javier de las Muelas i el Mar i Vent (el restaurant de la platja del Parador), però vendre'l és impossible".

dimarts centre de fauna

Ecologistes i societat civil empordanesa estan construint un front comú per evitar el tancament, decidit pel Govern de CiU, del centre de recuperació de fauna salvatge dels Aiguamolls de l'Empordà. Podíem veure entre ells gent sòlida com l'ambientalista Jordi Sargatal o el pintor Lluís Roura. A hores d'ara, cap responsable de la Generalitat ha sortit a donar explicacions. Segurament perquè no hi ha cap autoritat territorial de la Generalitat que tingui la més remota idea de territori i menys del Parc Natural. Hi ha quantitat de càrrecs territorials, molt ben pagats però de perfil invisible, totalment inoperants, alguns fins i tot incompetents, que no serveixen d'interlocutors de res.

dimecres caixa girona

En l'anterior legislatura, quan el joc de majories era diferent, el Parlament va decidir que les caixes i bancs que no havien rebut diners del FROB no compareixerien davant de la comissió d'investigació parlamentària sobre les entitats financeres. Això deixava fora els bancs, La Caixa i Caixa Girona. Aquesta última no va rebre diners perquè va ser absorvida. En aquell moment CiU governava amb la comoditat de ser un partit de majoria destacada i suportat per un obedient PP, que es trobava molt còmode amb el nou ideal liberal de la CiU de Mas.

Ara, amb un joc de majories diferent, resulta que finalment s'ha decidit que Caixa Girona serà present a la comissió d'investigació i els seus expresidents, Manel Serra i Arcadi Calzada, i els dos últims directors generals hauran d'anar a donar explicacions. Amb especial interès s'espera la compareixença d'Arcadi Calzada, a qui 5 anys després, encara no hem sentit parlar del devastador informe "traspaperat" pel conseller Antoni Castells, on els inspectors de la Generalitat relataven un munt d'irregularitats comeses per l'entitat durant la presidència del galerista garrotxí.

Dijous els assessors

La diputació de Girona s'ha limitat a donar a conèixer que té 12 assessors (6 CiU, 3 PSC i 3 ERC) que al cap de l'any cobren mig milió d'euros. Assessors pagats amb diner públic però cap d'ells per fer servei públic, sinó per fer carburar la maquinària dels partits. El partit polític, entès com s'entén a Catalunya i Espanya, ha fracassat. Aquestes organitzacions són la principal causa de la corrupció política i moral. Són uns sous que la Diputació dóna a conèixer per mostrar "transparència", diu el president, Joan Giraut. Transparència seria detallar la trentena de persones que cobren de la Diputació i molts d'ells per treballar als partits. Potser no se n'han adonat que el canvi que arriba exigeix acabar amb tanta opacitat?

Divendres política i universitat

Diu la rectora, Anna Maria Geli, que ha d'acatar la decisió del Claustre de no convidar cap membre de la Casa Reial a cap acte de la Universitat de Girona. No obstant això, diu que no hauria de ser competència del Claustre maniobrar políticament, perquè és "un òrgan acadèmic". És possible que en essència Geli tingui raó, perquè les universitats haurien de servir per divulgar coneixement i propulsar-lo, però des que la Universitat existeix sempre ha estat una de les grans plataformes des d'on s'han impulsat canvis socials i polítics. És possible que des d'un ?pensament cartesià això costi d'entendre, però seria molt més preocupant una universitat plena d'asèptics desproveïts de compromís.