Un Ajuntament vol fer un poliesportiu. Demana diners a la Generalitat, i aquesta li concedeix. Ara bé, la subvenció només es pot obtenir amb un préstec a través de l'Institut Català de Finances (ICF). I qui ha de signar aquest préstec és l'Ajuntament, tot i que després el Govern acabarà abonant al consistori la quantitat i els interessos corresponents.

Aquest sistema va funcionar al llarg d'aproximadament 15 anys, i va permetre que els municipis poguessin finançar grans equipaments com piscines, pavellons, teatres o biblioteques. Fins aquí cap problema. Però la crisi ha fet aflorar un inconvenient que fins ara havia passat desapercebut.

Per imperatiu de Brussel·les, el Banc d'Espanya i altres organismes estatals estan pressionant totes les administracions perquè rendeixin comptes dels seus deutes. Recentment, molts ajuntaments es veuen obligats a afegir al seu passiu la part corresponent del préstec que havien contret per fer l'equipament. Això ha disparat el deute d'alguns ajuntaments fins i tot per sobre del sostre permès, de manera que ara ja no poden sol·licitar nous ajuts.

Responsables d'ajuntaments gironins s'han queixat del que consideren un "tripijoc" de la Generalitat per desempallegar-se d'una despesa i carregar-la a les administracions locals. L'argument que esgrimeixen és que aquests diners es concedeixen com a subvencions, però sobre el paper són préstecs que contreuen els alcaldes, segons asseguren, per obligació "perquè sinó ens quedàvem sense ajuts". És a dir, o l'alcalde signava el document, o no hi ha subvenció.

Queixes i explicacions

Però si aquest procediment va durar 15 anys (abarcant governs de CiU i tripartit fins que fa un any es va aturar), com és que els Ajuntaments no es van queixar abans? La resposta que donen els consistoris és que sí que ho van fer, però que la Generalitat els instava a no computar aquests diners com a deute perquè, al cap i a la fi, eren diners que anaven a càrrec del Govern.

"Molts ajuntaments no col·locaven el deute al passiu perquè la Generalitat els ho aconsellava. No passava res, però ara el BCE ens diu: "aclariu-vos, de qui és el deute?" I clar, la signatura és la de l'alcalde", declara un càrrec proper a un Ajuntament gironí i afegeix que aquest problema afecta a molts Ajuntaments gironins.

El Departament d'Economia de la Generalitat, en canvi, diu que només es tracta de casos puntuals que s'han trobat alguns ajuntaments que no van comptabilitzar els préstecs al passiu. En aquest sentit, la conselleria admet que existia aquest procediment però matisa que els alcaldes ja el coneixien i sabien que el que signessin havia de computar com a deute als seus comptes. "L'ajut es concedia davant de notari i previ acord amb el Ple municipal. Per tant, els ajuntaments sabien què signaven" asseguren fonts de la conselleria.

A més, Economia assegura que l'any 2007 va publicar una ordre segons la qual aquestes operacions de crèdit tenien la consideració de "passiu financer no comercial", i per tant els ajuntaments estaven obligats a computar-los com a tal als seus deutes. En qualsevol cas, actualment la Generalitat ha canviat el procediment per atorgar subvencions, però la incògnita és saber com resoldran els consistoris uns deutes que consideren "sobredimensionats".