Científics de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, amb la col·laboració de pescadors de la Confraria de Palamós, han desenvolupat el primer Pla de Gestió de la gamba vermella a Espanya, que regula la pesca d'aquesta gamba (Aristeus antennatus) amb arts d'arrossegament de fons a la Costa Brava.
El pla ha comptat amb l'assessorament legal i jurídic del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, administració que s'encarregarà de fer el seguiment i control del pla.
Els responsables científics del pla, Joan B. Company i Francisco Sardà, de l'ICM del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han explicat que aquest Pla pretén ser un exemple per a la resta de ports espanyols del Mediterrani.
"La gamba vermella es troba en més llocs, però la seva pesca és especialment important a la Costa Brava, pel que té sentit inicial la implementació del Pla en aquesta zona. No es descarta, tot i això, ampliar el Pla a altres zones del Mediterrani" espanyol, han dit els científics.
A Palamós es desembarquen cada any una mitjana de 130 tones de gamba, que representa un 50 % del valor econòmic de tot el desembarcament de la confraria.
Aquest producte emblemàtic disposa, a més, d'una marca de garantia per al seu tractament especial a bord, conservació i etiquetatge.
El port de Palamós té una flota d'unes vint embarcacions, la principal font principal d'ingressos de les quals és la gamba, capturada en els caladors pròxims als canons submarins que s'estenen davant de la localitat, a profunditats d'entre 400 i 900 metres.
Tot i això, una flota sobredimensionada, l'increment en el preu del petroli, un recurs pesquer cada vegada més sobreexplotat, i el descens progressiu de les talles en les captures va alertar al sector fa uns anys que aquesta pesqueria perillava.
"Va ser el patró major de la Confraria de Palamós, Francisco Benaiges, qui va preveure futures dificultats i va promoure un procés de gestió i acords en pro de la sostenibilitat d'aquesta important pesqueria", recorden els científics, i per això es va posar en contacte amb l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.
El Pla, fruit del treball de 20 anys, "va més enllà de les normatives pesqueres generals, perquè la pesca es regula per dos grans normatives referents a les xarxes i a les embarcacions", ha explicat Juan B. Company.
Segons el científic, en alguns casos, aquestes normes no són suficients per evitar la sobreexplotació.
Francisco Sardà ha informat que el Pla regula la limitació de l'activitat pesquera, autoritzant només uns determinats vaixells, establint unes profunditats restringides i una limitació en el nombre de llançaments de les xarxes.
També s'estableixen unes vedes mòbils en els caladors ajustades als períodes de reproducció de la gamba, un tipus específic de xarxa per deixar escapar els exemplars juvenils i mesures per ajustar la capacitat de la flota, com impedir que els actuals motors es modifiquin per augmentar-ne la potència o que les noves embarcacions sobrepassin els 500 cavalls.
El Pla s'ha desenvolupat en el marc d'un projecte de la Unió Europea que tenia també com a finalitat una aproximació soci-pesquera que cobrís els buits de contacte existents entre pescadors i científics.
En el projecte també ha col·laborat la Universitat de Girona, en l'anàlisi del component social i humà del Pla de Gestió
