El sector empresarial de les comarques de Girona té als seus despatxos un document que presenta un escenari on Catalunya disposa d'estat propi. Aquest informe ha estat elaborat per una trentena d'experts en àmbits com els dels recursos hidrològics i energètics, les infraestructures o les comunicacions que, segons afirmen els seus promotors, passa del pla teòric al pràctic i vol donar seguretat als empresaris a l'hora de fer les seves previsions de futur.
El 10 de juliol, els impulsors i coautors d'aquest treball -titulat "Estatuir Catalunya. Les accions per establir un nou Estat"-, l'enginyer Sergi Rovira, el sociòleg Salvador Cardús i el doctor en Biologia Ramon Folch, van presentar la seva proposta a 27 representants de l'empresariat gironí. La reunió, celebrada a la Cambra de Comerç amb el Grup Impuls per Girona -amb les cambres, FOEG, Pimec i Fòrum Carlemany-, es va allargar més de 2 hores durant les quals es van plantejar dubtes sobre el sistema judicial, la gestió de l'Ebre o el subministrament energètic.
Relacionat amb l'àmbit judicial, els assistents es van interessar per la possible fuga de jutges espanyols, assumpte en el qual el Consell de Transició Nacional de Catalunya ja hi està treballant -va explicar Cardús, aclarint que no podia donar detalls degut a la reserva que manté aquest ens. La gestió energètica va motivar altres preguntes, i els autors de l'informe van apuntar que s'haurà de resoldre pactant amb Espanya i establint nous centres de distribució.
Alguns empresaris també van preguntar als responsables d'"Estatuir Catalunya" per l'encaix de les persones contràries a la independència, al que van respondre que caldrien campanyes i en la previsió d'una doble nacionalitat.
Entre d'altres qüestions, els ponents van remarcar davant l'empresariat gironí que Catalunya ja disposa d'estructures d'estat, com la televisió pública o el cos policial, que cal ampliar.
El document lliurat als empresaris aclareix, en el seu preàmbul, que el seu objectiu principal és "establir escenaris" per a una Catalunya independent i concretar "com ha de ser aquesta nova realitat política, quins drets i deures hi tindran els seus ciutadans". El resultat és un conjunt de 15 informes sobre els aspectes que els autors consideren claus en el procés d'independització, sense oblidar els que puguin resultar crítics. Aquestes qüestions s'han estructurat en la internacionalització; la gestió de l'aigua; l'ús eficient de l'energia; les tecnologies digitals; les infraestructures del transport; la gestió dels fluxos migratoris; l'ensenyament; la innovació i la recerca; l'ordenament jurídic; la seguretat, la defensa i la intel·ligència; la reordenació del sistema públic; la reorganització judicial; l'administració financera i econòmica; l'economia i les finances; i el procés constituent.
Repartiment de béns i garanties jurídiques
Es remarca que instituir Catalunya com a nou Estat implicarà negociar amb Espanya la divisió dels béns comuns. Per aquest motiu, proposen avançar-se i inventariar els béns que el govern espanyol administra a Catalunya, com carreteres, ports o aeroports; així com els de tipus econòmic i financer, que inclouen els deutes que relacionen les dues administracions; els valors no materials que generen riquesa; i, també, els béns polítics i simbòlics. Per garantir la seguretat jurídica, el document defensa que el Parlament prepari una norma que permeti el funcionament normal de tot el sistema jurídic, especificant quines lleis espanyoles i autonòmiques continuarien essent vigents.
Avançar debats interns sobre organització
El text insta a resoldre el més aviat possible diverses qüestions organitzatives i formals, per tal de facilitat el procés de constitució de l'estat català. Entre elles hi situen la necessitat d'explicitar "que Catalunya serà una República" o que es crearà "una política de defensa, amb un exèrcit i les seves funcions", concretar l'estatus del castellà i d'altres llengües, resoldre contractes que no depenen de la Generalitat i dels quals depenen infraestructures o serveis i decidir la denominació del nou Estat -per als redactors seria "raonable" que l'oficial fos "binomial", similar al de República Francesa.
La hisenda pública i el Banc de Catalunya
Per gestionar la hisenda pública, en el document es proposa que l'Agència Tributària de Catalunya gestioni tots els tributs i adapti la seva estructura, tant pel que fa a personal -"captant, si escau, professionals de l'Agència espanyola"- com als sistemes tecnològics. També defensen reforçar l'Institut Català de Finances perquè a curt termini funcioni com a banc públic i, alhora, sigui l'origen d'un futur Banc de Catalunya.
Recursos naturals i infraestructures
Els experts afirmen que Catalunya "haurà de garantir l'autoabastament i la protecció dels recursos hídrics" i que l'Agència Catalana de l'Aigua haurà de tenir plenes competències, encarregant-se de tancar un acord internacional per a la gestió i l'ús de l'Ebre. També s'assenyala que el Govern "haurà de disposar ràpidament" de tècnics preparats per legislar i gestionar el sistema energètic; a més d'augmentar l'autoabastament i la interconnexió amb les xarxes europees. Pel que fa a infraestructures, entre d'altres accions, es recomana preparar cossos tècnics capaços de gestionar-les i crear organismes per supervisar-les.
