Molts pagesos van perdre divendres passat el 100% de la collita dels seus camps de pomes o de fruita dolça després d'una pedregada intensa, de llarga durada i amb pedres de fins a tres centímetres. Una situació atípica per un mes de juliol que ha provocat, segons va estimar ahir Unió de Pagesos, unes pèrdues que poden pujar fins als vuit milions d'euros. És per això que el sindicat agrari va reclamar un ajut d'Estat per als afectats per aquest fenomen meteorològic, i van demanar a les asseguradores un peritatge ràpid de les destrosses, així com un informe acurat al Departament d'Agricultura per donar a conèixer les pèrdues que s'han produït en l'àmbit municipal.
El contrast entre la calor intensa de la superfície del territori amb la massa d'aire fred que es troba en les capes de sobre de l'atmosfera ha provocat que en menys d'una setmana s'hagin produït tres pedregades que han generat importants pèrdues al sector agrari. Segons informava ahir Unió de Pagesos, la intensa calamarsada que va caure divendres passat a diversos municipis del Baix Empordà va malmetre unes 500 hectàrees de fruita dolça, 350 de les quals perdran la totalitat de la collita de poma en no disposar de xarxes antipedra. A més, es calcula que la pedregada també va afectar 800 hectàrees de blat de moro, 60 hectàrees d'horta que han patit pèrdues superiors al 80% de la collita i 600 hectàrees d'arrossars que tindran una pèrdua aproximada del 30%. També unes 900 hectàrees de farratge, bàsicament d'userda, perdran un dels talls de l'any.
Els municipis afectats van ser Torroella de Montgrí, Ullà, Gualta, Pals, Serra de Daró, Fontanilles, Palau-sator, Albons, la Tallada d'Empordà, Tor, Verges, Bellcaire d'Empordà i una franja d'Ullastret. En total, Unió de Pagesos calcula que el valor de totes aquestes destrosses pujarà fins als vuit milions d'euros.
D'altra banda, una altra de les zones afectades per les calamarsades ha estat la Garrotxa. Segons informaven ahir des del sindicat, les pedres "amb la mida de pilotes de tennis taula" van provocar danys sobretot a Santa Pau i Olot, combinant els episodis de dimarts i també del diumenge 14 de juliol. S'estima que com a mínim s'ha malmès el 60% en cereal d'hivern, amb un impacte bastant greu, ja que a la Garrotxa encara no havia començat la sega. Les tempestes també van danyar el 60% del conreu de fesol, fins al 100% en colza i el 30% en blat de moro.
Reclamen ajuts
El sindicat va reclamar ahir que hi hagi un ajut d'Estat per compensar la diferència existent entre la indemnització de l'assegurança i les pèrdues reals patides. Alhora, també van demanar a l'empresa Agroseguro "un ràpid i rigorós peritatge de les afectacions" i al departament d'Agricultura un informe acurat per conèixer les pèrdues en l'àmbit municipal de les poblacions afectades.
Diumenge hi podria tornar
L'entrada d'un front d'aire fred provinent del nord a la troposfera ha provocat un gran contrast amb les altes temperatures de la superfície. "És com un còctel que explota en forma de pedres", va sentenciar el meteoròleg de Banyoles Enric Estragués. Segons va explicar ahir, no es pot descartar que es torni a produir un episodi d'aquest tipus. "Que no ens estranyi si diumenge hi torna a haver una pedregada", va exposar el meteoròleg, que també va explicar que les condicions meteorològiques dels darrers dies són més típiques de la segona quinzena del mes d'agost. Segons va afirmar, en aquestes setmanes ha plogut un 50% més que en la mitjana dels mes de juliol, i que el tipus de tempesta ha estat diferent a les que es produeixen normalment al juliol, ja que s'han prolongat durant tres o quatre hores en diferents tardes, quan habitualment eren ruixats de mitja hora.
El meteoròleg gironí Gerard Taulé va coincidir que les precipitacions d'aquest mes superen en un 50% la mitjana acumulada de juliol, i que un fenomen com el de les pedregades que han afectat les comarques gironines en els darrers dies es produeix generalment un cop cada 20 anys. Taulé va exposar que amb unes temperatures màximes que estan sent 1,5 graus superiors a la mitjana en superfície (ahir 35 graus a la ciutat de Girona), s'han donat les condicions ideals per crear les últimes pedregades, gràcies al contrast amb la massa d'aire fred provinent de les illes britàniques. "És una època en la qual augmenta molt la mida vertical dels núvols, que poden arribar a ser de 13 quilòmetres. El granís hi dóna moltes voltes abans de caure a la superfície i per això ha sigut d'aquesta mida", va explicar Taulé.
Per als propers dies, el meteoròleg gironí va pronosticar un augment de les temperatures que podria provocar fins i tot l'entrada d'una onada de calor de cara al cap de setmana. Taulé va exposar que pel que fa a precipitacions, aquest estiu no està sent tampoc excepcional, ja que el 2011 i el 1992 també va ploure molt, però que les pedregades sí que són poc usuals.
