o, no els vull parlar avui, benvolguts lectors, d'aquells famosos anomenats "Set magnífics" (Se'n recorden: Fraga, MartínezEsteruelas, Silva Muñoz, Liciniode la Fuente, López Rodó, Thomasde Carranza i Fernández de la Mora), que van configurar, quan les granotes portaven sabre, la Alianza Popular amb què s'adaptaria la dreta espanyola al nou règim democràtic, sinó de la Major figuerenca que avui ens ha saludat el dia fent-se (suposo) alegre ressò, al seu mur del face, de la noticia del Diari de Girona segons la qual, per fi, el Madrid polític, tan anticatalà ell, ha atorgat, cal suposar que sense prevaricar i sense tants per cent, la construcció dels accessos Figueres nord de l'autopista AP-7.

De totes maneres, sense saber-se o voler-se escapar de la manca de transversalitat política que està portant el seu partit al desastre (aquí suposo que, contradient-se, haurà volgut que se l'entengui més pel que diu que pel que calla), no ha pogut evitar una postil·la amb què posar un regust amarg a la feliç avinentesa: "Per fi, ens arriba una bona notícia de Madrid", ha escrit. ¡Casumdena! Perquè, és clar, en aquesta tessitura d'esperar la "catindepen" que, com Godot, avui no vindrà però demà segur que sí, s'ha de mantenir la flama encara que sigui, recorrent a García Lorca per dir-ho d'una manera més poètica, amb "las duras espuelas del bandido inmóvil que perdió las riendas".

No; no tenen sentit totes aquestes lamentacions, no tenen sentit tots aquests sempiterns memorials de greuges, no tenen sentit totes aquestes actituds de desempallegament de responsabilitats pròpies per endossar-les als altres (quantes veus s'han aixecat a la comarca per reclamar l'acabament per part de la Gencat de l'autovia a Roses, a Vilatenim, que fa vint anys que està parada?) perquè, en el cas de què parlem, no van ser les forces vives figuerenques del moment les que es varen oposar a una construcció completa dels accessos nord de l'autopista amb la finalitat que el trànsit travessés la ciutat per fomentar el comerç? Jo no ho puc afirmar, però l'experiència ciutadana em fa pensar que existeixen moltes probabilitats que així fos, donada la idiosincràsia figuerenca, perquè és la ciutat un "cul de mal seient" pel que fa a l'acomodació a certes innovacions.

Exemples? Són prou clars: La pionera construcció del cinturó de ronda. Molta gent s'estimava més que els turistes de sol i platja entressin a Figueres pel Motel i per simplificar, abans d'anar cap a Roses o Llançà creuessin la Rambla i etc., perquè si no es produiria la mort del sector comercial local. Normalment, quan a algú se li dóna allò que, amb més o menys dret, reclama, les regles de la cortesia, a les quals no és aliena l'alcaldessa figuerenca, imposen l'agraïment. Malauradament, en aquest incert camí a Ítaca, el viatge va ple, pel cap baix, de desdenys.