Fa uns dies, vaig visitar el bloc de Joan Cañada i em vaig trobar, entre altres perles, un comentari que afirmava que Manuel Carrasco i Formiguera havia estat diputat d'Unió per Girona a la segona república espanyola. Miri, senyor indocumentat president d'UDC a Girona, Carrasco no podia ser diputat d'Unió, perquè no era militant encara. Carrasco va ser diputat de Girona per Acció Catalana, dins de la Coalició Republicana Catalana. La cosa no té més importància si no fos que vostè és President d'UDC a Girona i se li suposa que almenys hauria de conèixer aquestes dades que figuren a la web del partit.

Vostè ni sap la història, ni els estatuts ni el reglament. Van ser patètiques les reu?nions que vostè, la diputada Surroca i l'alcalde de Ribes van presidir quan es tractava de quedar-se amb les restes del naufragi produït per les vel·leïtats assetjadores de l'anterior president.

Cada dia sortien amb un nou càrrec inventat i una nova responsabilitat. El seu problema és que no té assessors que vetllin perquè no faci el ridícul una i altra vegada. El seu problema és que la seva segona és incapaç de parlar més d'un minut de res: política, societat, Unió... El seu problema és la vergonya aliena dels militants, que no saben a on amagar-se quan s'adonen de les limitacions del seu president.

Jo apel·lo al sentit de la responsabilitat dels militants, perquè Unió de Girona recuperi l'esperit contestatari que sempre havia mostrat davant els capricis del senyor Duran, que de forma tan poc democràtica porta les regnes d'UDC. Recordo que el tot poderós cabdell havia ordenat que una determinada persona havia de ser president a Girona. Però la gent del territori va decidir que no, que el nou president seria Toni Guinó. Aquella mateixa nit hi havia un sopar a Portbou i el cabdell, malgrat tenir davant seu al nou president ni el va saludar com a mostra de desaprovació de l'exercici de democràcia de la gent de Girona.

Toni no va durar gaire per les intrigues que va ordir la direcció nacional. El ?se?nyor Duran va tornar a insistir amb el seu candidat, que, de moment, va resultar escollit. Que poc sabia Duran del sentit de l'estatutària subsidiaritat que impregnava la gent de Girona, perquè el seu candidat va ser objecte de la plantada d'un terç del govern intercomarcal, cosa que suposava la desaparició del comitè i la presidència. Una gestora va posar fi als deliris del cabdell.

Ara, no. Ara, tothom calla i suporten un president que no té l'aval del territori. Aquesta situació indigna per la militància té camins per resoldre-la. Cada pas que dóna Cañada és una mostra d'ignorància i gosadia: acaba de publicar una revista d'Unió a Girona que ell titlla de novetat i l'anomena des del número 1.

Senyor president, miri el seu arxiu i comprovi que ja hi havia una revista propagada a través d'Internet. En comptes de ser un gosset faldiller de Toni Font, posi-hi dignitat, rigor, respecte, subsidiaritat i democràcia interna. O millor dit, procuri fer algun militant a la seva comarca, que va passar per la vergonya de tenir només dos regidors per cobrir les tres places de consellers assignades al Consell Comarcal.

Li recordo una frase d'un gran polític català, el president Tarradellas, que va rebre la visita del general De Gaulle a la seva residència francesa. Davant la pregunta del general sobre què pensava fer, Tarradellas va contestar: "De tot, menys el ridícul".

Vostè està fent a bastament el ridícul, perquè gestiona un partit sense tenir ni la mínima cultura d'empresa; i recordi que "quod natura non dat, Salamantica non prestat".