La portaveu adjunta de Justícia de CiU al Congrés, la diputada gironina Montse Surroca, defensa avui la presa en consideració d'una Proposició de Llei en què demana la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè el coneixement del català s'exigeixi com a requisit per prestació de serveis en l'àmbit judicial a Catalunya, i així garantir el seu ús efectiu.

Surroca argumenta que l'ús del català no ha quallat en l'administració de justícia a Catalunya , el que posa de manifest que les lleis que fins ara regulen el seu ús s'han revelat poc eficients per estendre la seva utilització efectiva.

A Girona, l'ús del català a la justícia no ha avançat en els darrers quatre anys, i fins i tot s'ha experimentat un lleuger descens. Concretament, l'any 2012 un 43,7% dels tràmits judicials es van fer en català (l'any 2008 aquesta dada era del 49,5%). Pel que fa a les sentències, un 36% es van escriure en català (l'any 2008, un 39,4%), mentre que en el cas de les fitxes de sentències aquest percentatge es queda en el 23,8%. Amb tot, l'ús del català a la justícia a Girona supera amb escreix la mitjana catalana, ja que segons les memòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l'any 2011 només es van escriure en català un 13,1% de les sentències.

"Dret dels ciutadans"

"L'objectiu d'aquesta iniciativa és que es respecti , real i efectivament, el dret dels ciutadans de les comunitats autònomes amb llengua pròpia a utilitzar el seu idioma davant l'administració de Justícia. I l'única manera per donar ple compliment als drets lingüístics davant aquesta administració és establir el seu coneixement com a requisit", afirma la portaveu adjunta de Justícia.

L'Estatut de Catalunya estableix en el seu article 33.1 apartat 2 que "totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials". El fet que l'Estatut, en l'apartat 3, obligui a jutges i magistrats , fiscals i personal del servei de l'Administració de justícia a acreditar el coneixement del català "s'ha revelat poc eficaç en la difusió del català en aquest àmbit".

D'altra banda , la valoració com a simple mèrit del coneixement de l'idioma propi de les comunitats autònomes que recull la Llei Orgànica del Poder Judicial "no contribueix a garantir el dret efectiu del seu ús". Només es garantirà aquest dret, afirma Surroca, si jutges i magistrats, fiscals, secretaris judicials i el personal al servei de l'Administració de justícia coneixen i dominen la llengua.