La Cerdanya ha iniciat aquesta setmana un projecte transfronterer pioner a Europa de gestió del paisatge. Hi prenen part representants de l'administració d'un costat i l'altre de la frontera estatal per tal d'establir les bases d'una concepció unificada de tot el que afecta el paisatge.

L'objectiu de la iniciativa és, entre altres aspectes, aconseguir en un futur proper consensuar les bases per a una protecció unificada de la vall cerdana davant l'amenaça de l'urbanisme i establir els mateixos criteris d'accés a la muntanya.

Per la banda catalana els treballs els lidera l'Observatori del Paisatge de Catalunya, una entitat que té l'aval de la Generalitat. El director de l'ens, Joan Nogué, ha obert la feina de coordinació amb les autoritats comarcals de l'Alta Cerdanya en una sessió de treball que s'ha fet a l'enclavament de Llívia com a símbol de la voluntat de trobar una gestió consensuada.

De fet, la problemàtica de tractar la Cerdanya com dues realitats que viuen d'esquena s'ha fet sempre a Llívia més visible que enlloc perquè els mapes de gestió del paisatge tant d'un costat com de l'altre de la frontera dibuixaven un forat negre a l'enclavament. Nogué ha explicat que "tenim l'obligació d'aplicar la filosofia del Conveni Europeu sobre paisatges, un dels punts dels quals és dedicat als paisatges transfronterers. Es tracta de fer plans que tenen homogeneïtat i que poden ser gestionats conjuntament. Aquí iniciem una experiència pilot en tots els sentits entre l'Alta i la Baixa Cerdanya".

Molt més que un pla

Nogué va explicar que a efectes pràctics l'elaboració d'aquest pla conjunt representa no només l'edició de mapes unificats sinó que també "el pla és també tot el seguit de mesures, accions i propostes, tant de la mateixa societat civil com de l'administració, que tracten el paisatge com un bé patrimonial que s'ha de gestionar perquè en el fons tractar el paisatge i incidir-hi és una manera de gestionar el territori".

Nogué va argumentar que la feina inclourà la unificació de conceptes que fins ara s'han tractat de maneres diverses en funció de les metodologies i els valors diferents que s'han usat històricament a un costat i l'altre de la frontera. En aquest sentit, per exemple, l'elaboració d'un pla del paisatge comú fixarà els límits de la futura construcció de nous habitatges, el nivell de preservació de la plana, el paper de les entitats i els organismes mediambientals o la permissivitat de l'accés motoritzat a les zones de muntanya.

Quatre Camins, a punt

De mica en mica va prenent forma la nova entrada de Puigcerdà: el nou parc dels Quatre Camins que ha de dotar d'un equipament d'oci el barri de la Baronia i ha de dignificar l'arribada a la capital cerdana. L'Ajuntament ha licitat les obres de la tercera i última fase de la construcció, que començaran de manera immediata per tal que es pugui inaugurar abans de Nadal.

Aquesta última fase de les obres es fa quan el parc ja pràcticament té un aspecte acabat. Li falten, però, alguns detalls i la construcció d'uns lavabos que quedaran sota el talús vegetal que ja separa visualment la zona industrial de la rotonda d'entrada a la vila. L'actuació té un pressupost de 100.000 euros que permetran instal·lar, a més dels serveis públics, una font, una pèrgola, un tancament amb plantes arbustives, més gronxadors i un gran rètol de "Puigcerdà" que anunciarà l'arribada a la vila als conductors.

L'alcalde, Albert Piñeira, ha explicat que "si bé ja s'ha fet el ?gruix principal de l'obra i en queden els últims detalls, són també importants per acabar de polir-la, perquè, per exemple, creiem que és bo que cada zona verda de la vila tingui el seus serveis públics, ja que es tracta d'espais d'oci on va molta gent". L'alcalde ha afegit que "el parc dels Quatre Camins compleix dos grans objectius, d'una banda, fer un equipament per a un veïnat i, de l'altra, dignificar molt l'entrada a la vila".