17 de octubre de 2013
17.10.2013
40 Años
40 Años

Investigaran si els ajuts que rep Ryanair són il·legals

L'abril passat la corporació provincial va fer canvis d'urgència per evitar incomplir la normativa

17.10.2013 | 07:29
Michael O´Leary, president de Ryanair, no sol treballar sense suport econòmic de les administracions.

AEROPORTLa normativa europea prohibeix subvencionar les aerolínies perquè s'estableixin en un aeroport, ja que atempta contra la lliure competència. Les administracions gironines i catalanes afirmen que el que paguen a Ryanair és a canvi de promoció turísitica que realitza l'aerolínia. La denúncia d'una aerolínia que se sent perjudicada ha iniciat una investigació per saber si es tracta d'una subvenció encoberta

La Comissió Europea obrirà una investigació per avaluar si els acords entre les autoritats públiques i Ryanair a Girona (i a Reus) vulneren les normes comunitàries, que prohibeixen pagar a una compànyia aèria a canvi que s'estableixi en un aeroport. Representants de la Generalitat i de la Diputació de Girona van coincidir en mostrar-se ahir "tranquils". En manifestacions a Diari de Girona, van assegurar que els diners que rep Ryanair de les insitucions gironines i catalanes no són en concepte de subvenció sinó un acord comercial pel qual l'aerolínia fa promocio de les comarques de Girona. Les quantitats que rep Ryanair no han estat mai aclarides del tot amb l'argument que depenen de moltes variables, però estarien al voltant dels cinc milions anuals. Una xifra gens menyspreable per fer publicitat i que periòdicasment provoca queixes d'altres companyies que hi veuen una subvenció encoberta.

La Comissió Europea va anunciar ahir l'obertura d'una investigació en profunditat per avaluar si els acords entre les autoritats públiques i les aerolínies que operen als aeroports catalans de Girona i Reus, principalment Ryanair, vulneren les normes comunitàries. La situació va ser denunciada al maig del 2012 per part d'una aerolínia -de la qual no s'ha facilitat el nom- que opera a Barcelona-el Prat i que considerava que les condicions obtingudes per Ryanair als altres dos aeròdroms suposaven una "ajuda estatal il·legal" per a l'empresa irlandesa.

Arran d'aquesta denúncia, la CE investiga totes les empreses que han signat acords similars amb els poders públics a Girona i Reus i també els propis aeroports, en considerar que es "podrien beneficiar indirectament" d'aquests arranjaments per reduir els seus costos. "Analitzarem la situació en aquests aeroports en general, i en particular si els acords entre les autoritats públiques i les companyies podrien suposar un avantatge per als aeròdroms", va explicar ahir el portaveu comunitari de Competència, Antoine Colombani.

La investigació "no se centra en una sola companyia aèria", va afirmar el portaveu en ser preguntat si es tractava exclusivament de Ryanair. Però a ningú escapa que és aqiesya la principal beneficiària dels contractes a Reus i Girona. Els acords "es refereixen a la publicitat de les regions afectades i contenen diverses condicions relatives a la presència i escala de les operacions de les línies aèries als dos aeroports", segons la CE. "Atenint-se a la informació de què disposa, la Comissió no pot descartar que els acords de comercialització atorguin a les companyies aèries o als aeroports implicats un avantatge indegut respecte dels seus competidors ni que, per tant, siguin incompatibles amb el mercat interior", assenyala la CE.

La CE considera que Reus i Girona podrien beneficiar-se dels acords amb les autoritats públiques per "alleujar la càrrega" de "costos que d'una altra manera haurien de suportar normalment per al desenvolupament de les seves activitats". L'obertura del procediment ofereix a terceres parts l'oportunitat de presentar observacions sobre les mesures en qüestió, però no pressuposa el resultat de la investigació. L'Executiu europeu té oberts diversos expedients sobre possibles ajudes públiques il·legals en aeroports dels vint-i-vuit.

La intervenció pública no és il·legal quan es realitza en termes que podria assumir un inversor privat que operés en condicions de mercat, però vulnera les normes europees quan l'ajuda confereix un avantatge econòmica al beneficiari davant els seus competidors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook