dissabte ap-7 i n-II

La crisi ha portat racionalitat en determinats plantejaments. Fa uns anys tots crèiem lògic desdoblar la N-II com a alternativa gratuïta a l'AP-7. Ara molts pensem que no ha de ser així, com a mínim de moment. En circular per l'AP-7 de tres carrils es comprova un ús molt per sota de la seva capacitat. Davant d'això sorgeix la pregunta de si no seria més lògic convertir l'autopista en una via gratuïta. Desconec els números, perquè mai s'ha estudiat -o mai s'ha fet públic-, que comparin què costa repescar la concessió de l'autopista en comparació al cost de desdoblar la Nacional. La lògica diu que deu ser menys car recuperar una infraestructura construïda i molt amortitzada.

diumenge Lògica política

La situació política actual ens diu diverses coses: que CiU s'enfonsa, que Unió acabarà fora de la coalició, que el PSC ha activat el rellotge de l'autodestrucció, i que el PP es converteix a Catalunya en una força residual. També que ERC emergeix com la primera força, que Ciutadans lidera l'unionisme, i que IC repunta però no explota.

Això és el que diu la lògica d'avui. Però si una cosa ens ensenya la història política dels últims 30 anys és que el que avui sembla lògic, demà és absurd. Política i lògica conformen una paradoxa.

dilluns càmera i anonimat

Escolto el regidor de Seguretat Joan Alcalà explicant a Ràdio Girona que les càmeres de seguretat que posaran a la ciutat (la primera a la plaça de Catalunya), protegeixen l'anonimat perquè només s'utilitzaran per investigar quan hi ha un delicte. Girona té càmeres per controlar el trànsit però aquesta serà la primera que instal·larà l'Ajuntament per vigilar persones.

El regidor s'equivoca. Una càmera mai protegeix l'anonimat. Per definició és delatora. En poden fer un ús més o menys voyeur, però mai protegirà l'anonimat perquè la càmera viola permanentment la intimitat.

Cada vegada que un ajuntament anuncia que posa una càmera per vigilar el carrer és una derrota com a ciutadans. O bé hem decidit donar massa espai de la nostra intimitat a les administracions, o bé com a espècie ens fem molta por. O les dues coses.

dimarts les ciutats de benedetta

A Tribuna de Girona, Benedetta Tagliabue (llegir Talliabue, com m'ha dit que es pronuncia el seu cognom), ha fet un interessant repàs a la feina de l'estudi Miralles-Tagliabue, amb projecte d'envergadura arreu del món, que intenten crear espais que combinin la identitat de les ciutats amb una mirada planetària. Però el que realment m'ha interessat de la seva exposició han estat els quatre garrepes apunts que ha revelat de la doctrina arquitectònica d'aquest estudi fundat pel brillant i ?desa?paregut Enric Miralles. En especial un: "La ciutat pot convertir-se en quelcom natural i amable i tenim l'obligació de fer-ho". Durant anys ens hem proposat convertir les ciutats en indrets de càstig d'on fugir a la mínima. Espais com per exemple els creats per Miralles-Tagliabue a Diagonal mar de BCN poden convidar a quedar-se. Com diu la mateixa arquitecta: "els ciutadans són els que finalment diuen si l'espai que has creat funciona".

dimecres 10 dies

Les fires de Girona fa anys que s'han convertit en una gran operació econòmica per a la ciutat. Al mateix temps, han anat perdent identitat i, sobretot, recolliment. Personalment trobo les fires de Sant Narcís un esdeveniment multitudinari i insofrible, del qual hi acabo participant únicament per obligacions paternals. Fa anys que em pregunto quin és el ganxo que les fa tan concorregudes? La resposta és senzilla. És la suma de petites coses. El seu secret és la suma de molts actes i activitats que individualment atrauen un petit grapat de gent, però que plegades converteixen la ciutat en una magnífica excusa per anar a passar el dia a la Costa Brava o al Pirineu. Aquests són els únics 10 dies que Girona em desagrada.

Dijous agents rurals

El Departament d'Agricultura ha demanat als agents rurals que deixin de controlar infraccions urbanístiques en terrenys rústics perquè no tenen competències en aquest camp. En un principi podria semblar que és una ordre d'ascendent liberal per deixar d'entorpir les activitats irregulars dels cacics dels pobles, que durant anys han estat un bon graner de vots de CiU. Però també es pot interpretar com la voluntat de la Generalitat de posar fi a les actituds, sovint autoritàries, dels aproximadament 400 agents rurals que, en massa casos, s'han fet seu el mont. Possiblement la veritat es trobi per allà al mig. He assistit a escenes realment poc edificants amb rurals com a protagonistes, sobretot per actituds arrogants. És un cos que està faltat de preparació tècnica i coneixements per executar algunes de les feines que executen. Sobretot en la vessant d'autoritat, la qual requereix, generalment, molt temps de preparació en escoles de policia. No és el cas dels rurals. Dit això, em pregunto qui controlarà ara l'acció depredadora dels cacics locals? La Generalitat ho ha d'aclarir per evitar que es pensi que aquesta decisió pretén afavorir determinats interessos. Deixar als ajuntaments el control d'això és com posar la guineu a vigilar les gallines.

Seria raonable impulsar un pla a llarg termini de modernització i professionalització dels agents rurals per anar creant un cos sòlid, amb autoritat, i sobretot independent i rigorós. Els agents rurals són un cos que la Generalitat mai s'ha cregut (de fet, mai s'ha cregut la ruralitat del país). Tothom se'ls ha anat traient de sobre, passant de conselleria en conselleria i convertint-los en un destorb. Abordar la professionalització dels rurals no és cosa d'una legislatura, ni de dos, sinó que requeriria un pacte de partits a llarg termini. Política i llarg termini és impensable en un país on la política converteix en pugna ideològica i doctrinària qualsevol tema, decisió o gestió.

Divendres espadaler va a l'empordà

Per si no n'hi havia prou amb presentar un informe infame sobre l'acció contra el gran incendi de l'Empordà de l'any passat, ara resulta que s'ha sabut que l'informe de l'institut Cerdà va costar 17.000 euros, uns diners que qualsevol poble dels que va resultar cremat podria haver destinat a coses molt profitoses. La revelació del cost, ha generat molt malestar, com és el cas de l'alcalde de Darnius, que es queixava amargament que "s'hagin gastat aquests diners per ensabonar la conselleria d'Interior". Fins al punt que avui el conseller del ram, Ramon Espadaler, que porta una setmana vertiginosa (pilotes de goma, pallissa del Raval, intent de decapitació del director de la policia al Parlament...), ha hagut d'anar a l'Alt Empordà a posar la galta. Em diuen que no li ha quedat massa encetada (la galta)!